Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Unió Excursionista de Sabadell
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural, amb seu a Sabadell, sorgida l’any 1970 de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (fundat el 1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926).
Està organitzada en seccions culturals, socials i esportives, relacionades amb el muntanyisme, l’espeleologia, la bicicleta de muntanya i una àrea de formació Té una escola de muntanya i una biblioteca Els seus socis coronaren pics com el Nun 7135 m, 1997 o el Manaslu 8156 m, 1999 i exploraren uns 1000 m en espeleologia avenc de la Gouffre Berger, França El 2008 celebrà el centenari de l’excursionisme sabadellenc
,
Partit Republicà d’Esquerra
Història
Denominació adoptada a partir del juny del 1935 pels grups catalans de la Izquierda Republicana, creada per l’abril del 1934 a nivell espanyol amb la fusió d’Acción Republicana d’Azaña, els radicals socialistes de Domingo i l’ORGA.
El seu comitè executiu estigué format per Faustí Ballvé i Eduard Albors de l’anterior Partit Català d’Acció Republicana i per Brauli Solsona, Ramon Nogués i Comet i Ramon Nogués i Bizet dels radicals socialistes Presentà tres candidats Domingo, Nogués i Bizet, i Ballvé en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 que resultaren elegits diputats
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…
llengua de glacera
Hidrografia
Part de la glacera de tipus alpí que s’inicia en el circ glacial i acaba en zones més o menys allunyades del circ, en les quals la velocitat d’avançament de la llengua resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
La llengua de glacera forma, en el seu procés erosiu, la vall glacial
amalgama
Lingüística i sociolingüística
Fusió de dos mots contigus en un de sol (del, equivalent a de més el), o anàlogament de dos morfemes contigus (dus, en contrast amb la forma diftongada duus, que distingeix el radical de la desinència); un cas particular és l’haplologia.
Argonne National Laboratory
Física
Centre de recerca nord-americà dedicat especialment al desenvolupament de l’energia nuclear, però també de la biomedicina (efecte de la radiació sobre l’home i l’ambient), de les energies alternatives (fusió, solar) i d’altres investigacions bàsiques de física i química.
És dirigit per la Universitat de Chicago i manté contactes amb la indústria i amb d’altres universitats
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l’impuls del…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia Els…
metall de Rose
Tecnologia
Aliatge fusible no eutèctic, compost d’un 50% de bismut, un 28% de plom i un 22% d’estany, el punt de fusió del qual, no perfectament definit a causa de la seva natura no eutèctica, és a l’entorn dels 100°C.
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…