Resultats de la cerca
Es mostren 5074 resultats
bdel·li
Química
Goma resina semblant a la mirra, obtinguda de diferents arbres del gènere Balsamea
.
còlit

Còlit gris (O. oenanthe)
© Craig Nash
Ornitologia
Nom donat a diverses espècies del gènere Oenanthe, de la família dels túrdids.
Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura , de plomatge…
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
espírula
Zoologia
Gènere de cefalòpodes de l’ordre dels decàpodes, de la família dels espirúlids.
De petites dimensions, és interessant pel fet d’ésser l’únic representant vivent d’aquest ordre que no té la conquilla totalment interna Aquesta és quasi completament recoberta pel mantell, però sobresurt per dos petits orificis, un de ventral i un altre de dorsal A més, la conquilla conserva l’envà primitiu i l’enrotllament espiral És batipelàgic i propi de les mars del sud
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
escòlia

Scolia flavifrons
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
música d’Ucraïna
Música
Música desenvolupada a Ucraïna.
Les arrels i el desenvolupament de la música d’Ucraïna dels primers segles són idèntics als de la música russa, ja que ambdues nacions provenen del primer estat dels eslaus de l’est, la Rus’ de Kíev, creat al segle IX i cristianitzat pels grecs l’any 988 Al segle XI nasqué el cant monòdic znamennyj , notat amb neumes d’origen bizantí Uns tres segles més tard aparegué a Ucraïna una variant simplificada d’aquest cant que rep el nom de cant de Kíev Un important paper en l’evolució del cant coral el tingueren el monestir de Kievo-Pecersk, fundat al segle XI, i les escoles de les germandats…
Les liquinals
Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…
sit

Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on és ocasional als Països…
falcó

Falcó
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels falcònids
de dimensions variables (de 30 a 60 cm), pertanyents, gairebé tots, al gènere Falco
, i una sola espècie, al gènere Pernis
.
El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans