Resultats de la cerca

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort

Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la…

Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses

La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició El rei beu…

Serví a la marina, al Senegal, al Sudan, a la Indoxina i a Madagascar El 1914 fou ferit al Mosa El 1923 s’installà a Perpinyà com a major de la guarnició i estigué uns quaranta anys al Rosselló, on adquirí anomenada a partir de l’any següent com a pintor de la mar i, més especialment, de Cotlliure Rebé la influència de Delacroix i de la pintura extremooriental i s’adscriví a l’impressionisme Pintà sobretot olis, d’una construcció sòlida, però també aquarelles i dibuixos Ha fet nombroses exposicions a París, Tolosa, Marsella, Montpeller i Perpinyà

La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971

Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997

Utilitzà el nom llatinitzat de Joanis Aubrius Monjo exclaustrat, viatjà per Orient, on anà a convertir infidels Fou metge ordinari del rei de França Professà un lullisme exaltat És autor de l’apologia Mirabilia mirabilium maxime admirandarum doctoris archangelici sancti Raymundi Lulli París, 1645, d’una traducció francesa del Llibre d’amic e amat Le triomphe de l’amour et l’eschelle de la gloire i, sobretot, d’un tractat de medicina amb una gran influència lulliana Le triomphe de l’archée et la merveille du monde París, 1660, que conegué, almenys, cinc edicions i fou traduït a cinc idiomes