Resultats de la cerca

Al seu indret hi fou bastida l’ermita de Sant Nicolau, que donà també nom al castell i a la partida i poblat l’ermita fou de nou edificada al pla, al s XVIII

L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs

Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat…

El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia

Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l’expulsió del 1609