Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Vallcebollera
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del massís del Puigmal, origen de la Llavanera.
El poble , situat a 1500 m alt, és dominat per l’església parroquial Sant Feliu, feta de nou al segle XIX El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l’ermita de Sant Bernabé
selva de Baviera
Serralada
Alineació muntanyosa del sud-est d’Alemanya, sector sud-occidental del massís hercinià de Bohèmia; s’estén entre les ciutats de Ratisbona i Passau i entre els rius Danubi i Regen, que la separen de la selva de Bohèmia.
Els pics més alts són el Breitenauriegel 1 127 m, el Hirschenstein 1 091 m i el Predigtstuhl 1 024 m És coberta d’una espessa vegetació Parc Nacional
Costabona
Vista aèria dels contraforts de les Alberes
© Fototeca.cat
Massís
Massís de la zona axial pirinenca a la línia de crestes que des de roca Colom (a la qual és unit pel coll del Pal, de 2 374 m) separa les valls del Tec (Vallespir) i del Ter (Ripollès).
El cim ocupat per una massa granítica d’edat posterior als esquists cambrians i precambrians metamòrfics de la zona és, amb els seus 2 465 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena des del coll de Siem 1 627 m alt continua vers llevant sense sobrepassar mai els 1 700 m Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre a la font de Fra Joan i el Ritort a les deus d’en Sitjar, afluents del Ter per l’esquerra el vessant septentrional limita la coma del Tec i, a l’est, amb un front de més de 1 200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir els banys de la Presta i la vila de Prats de…
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
hàmster
Hàmster comú (Cricetus cricetus)
(CC BY 4.0) Christoph Moning
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels cricètids, d’uns 30 cm de longitud en les espècies més grosses amb el cos massís i arrodonit i les orelles, les potes i la cua curtes.
Habiten en praderies i estepes en caus excavats a terra, emmagatzemen els queviures i passen l’hivern en estat de letargia Solitaris i territorials, es nodreixen sobretot de gra i de llavors, que transporten als caus Inclou unes 10 espècies, entre les quals es destaquen l’ hàmster comú Cricetus cricetus , de l’Europa central i el NW d’Àsia, i l’hàmster daurat Mesocricetus auratus , de l’Àsia Menor, emprat com a animal de laboratori i domèstic
pedraplè
Construcció i obres públiques
Massís que es forma per amuntegament de pedres procedents d’una excavació en roca, en el qual predominen els elements petris de mida no classificada, raó per la qual són difícilment compactables i tenen una elevada proporció de buits.
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Sant Guillem de Combret
Sant Guillem de Combret
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi del Tec (Vallespir), al sector mitjà de la vall de Comalada, a 1288 m alt, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem
, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem L’església aleshores de Santa Magdalena fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles
Sabadell
Vista aèria del centre de Sabadell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cocapital (juntament amb Terrassa) de la comarca del Vallès Occidental, a la fossa tectònica del Vallès, al SE del massís de Sant Llorenç del Munt, a la vall del Ripoll, riu que travessa el terme de NW a SE.
Situació i presentació El municipi limita a septentrió amb el terme de Castellar del Vallès, amb el qual fan de límit, parcialment, el torrent de Ribatallada i el Ripoll, eix hidrogràfic principal que travessa el terme de NW a SE També confronta a ponent amb el municipi de Terrassa, al SW amb el de Sant Quirze del Vallès i, en la part oriental, de N a S, amb els de Sentmenat, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda A migdia termeneja amb Barberà, Badia i Cerdanyola Sabadell comparteix amb Terrassa la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental Hi ha dos tipus d’espais ben definits els…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…