Resultats de la cerca
Es mostren 5593 resultats
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
Laterals d’altar de la Vall de Ribes (Ribes de Freser)
Art romànic
Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…
El panorama artístic a Lleida
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de…
Carles Ferrón García
Escacs
Jugador d’escacs.
Mestre Català, en el seu palmarès destaca un Campionat de Catalunya de ràpides 2002 i un subcampionat 2005 Ha jugat al Club d’Escacs Sant Boi i al Club Penya d’Escacs Cerdanyola
Beatriu Alfonso Nogué

Beatriu Alfonso Nogué
Federació Catalana d’Escacs
Escacs
Jugadora d’escacs.
Membre del Club Penya d’Escacs Gramanet, té el títol de Mestre Internacional Guanyà un Campionat d’Espanya 1990, dos Campionats de Catalunya 1990, 1996 i tres subcampionats de Catalunya 1986, 1989, 1995
Teresa Canela Giménez
Escacs
Jugadora d’escacs.
Mestre internacional, competeix pel Club d’Escacs Congrés Ha estat set vegades campiona de Catalunya i ha participat amb l’equip espanyol en quatre Olimpíades d’escacs entre el 1984 i el 1990
Jaume Alfons
Arquitectura
Arquitecte, documentat des del 1467, ciutadà de Barcelona.
Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476
Joan Bourrat
Història
Política
Polític, membre del partit radical socialista francès.
Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França
Lorenzo Bartolini
Escultura
Escultor italià.
Reaccionà contra el neoclassicisme del seu mestre Jacques-Louis David Treballà per a Napoleó i féu nombrosos retrats La seva obra més coneguda és Carità educatrice 1824, a la Galleria Pitti, de Florència
Sebastià Muntaner i Cabot
Cirurgià.
Mestre i director de l’escola de cirurgia de Palma, publicà un Manual teóricopráctico de las operaciones de cirugía 1793, emprat com a llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia