Resultats de la cerca

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona

Fill del filòsof Frédéric Paulhan, el 1920 esdevingué secretari de la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director del 1925 al 1940 Membre de la Resistència intellectual durant la Segona Guerra Mundial, fundà la publicació clandestina Les lettres françaises 1941 La seva obra, alhora concisa i paradoxal, es compon d’assaigs crítics i contes enigmàtics Le guerrier appliqué 1915, Les fleurs de Tarbes 1941, Clef de la poésie 1944, Causes célèbres 1950 Obtingué el Grand Prix de literatura de l’Académie Française

Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980

Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya