Resultats de la cerca

Féu poemes a imitació de Lyly i la poesia francesa i italiana contemporànies Escriví assaigs, el poema Scillaes metamorphosis 1589 i peces dramàtiques costumistes En destaquen les novelles The Delectable Historie of Forbonius and Prisceria 1584, Rosalynde 1590 —font d' As you Like it, de Shakespeare—, William Longbeard 1593 i A Marguerite of America 1596, influïdes per Sèneca, l’eufuisme i la novella pastoral, entre altres corrents

Publicà el seu primer volum el 1931, A Garden Revisited , i s’ha distingit especialment com a editor i promotor d’un bon nombre de colleccions de poesia Començà a ésser editor de la mà de Leonard i Virginia Woolf, de qui fou soci a The Hogarth Press, l’editorial que ells fundaren, circumstància que rememora en el volum Thrown to the Woolfs 1978

Exercí el periodisme en “Combat”, “La quinzaine litteraire”, “Le Monde”, etc Escriví poesia Poèmes Choisis , 1962 L’animalier , 1966 Les trois arbres , 1972 Les visages du fleuve , 1984, el cicle novellístic en cinc volums Les hameaux 1958-68, assaig Les incertitudes du réel , 1968 L’usage de la critique , 1971 Victor Hugo , 1981-84 i els volums autobiogràfics Les bavards 1956 i Célébration du grand-père 1965

Estudià medicina i es dedicà a la immunologia Collaborà en la revista Kveten ‘Maig’, 1955-59, lluità en el moviment reformista txec i la seva obra fou prohibida fins el 1982 De la seva poesia, intellectual, precisa i punyent, en destaca Tasca diària 1958, Obre la porta 1962, Asfalt 1970 i Al contrari 1982 També escriví assaig i llibres de viatges Viure a Nova York , 1969

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Secretària del Centre d’Estudis Algueresos 1960 i presidenta 1974, fou guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965, i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969 El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en diverses publicacions locals, com ara Nuova Vetrina

Fou desterrat dues vegades per les seves sàtires Entre les seves obres es destaquen La hija de Celestina 1612, mescla de picaresca i celestinisme, Casa del placer honesto 1620, on es troba novella cortesana, contes, poesia i peces teatrals, El subtil cordobés Pedro de Urdemalas 1620, d’ambient picaresc, i Don Diego de Noche 1623, nocturnes aventures amoroses d’un cavaller, a qui tot surt malament

La seva poesia expressa la joia de viure, el sensualisme i l’erotisme i canta la joventut i l’amor Entre les seves colleccions de poemes més notables destaquen Cválajúce dni ‘Els dies cavalquen’, 1925, l’impressionista Iba oci ‘Només ulls’, 1933, Božské uzly ‘Nusos divins’, Obraz sveta ‘Imatge del món’, 1958, Struny ‘Cordes’, 1962 i Nerušte moje kruhy ‘No destorbeu els meus cercles’

Cap del partit radical i membre del parlament, fou ministre d’afers estrangers i elegit 1935 president de la República durant la guerra del Chaco, bé que no prengué possessió per l’oposició de l’exèrcit Fundà i dirigí els diaris El Fígaro i El hombre libre De tendència modernista en poesia, escriví Proverbios 1905, La Prometheida 1927, Scherzos 1932 i Epigramas griegos 1945

Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacillava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intellectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular Des de Tempo de fantasmas 1951 fins a Uma coisa em forma de assim 1980, publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques As andorinhas não têm restaurante 1970 El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981