Resultats de la cerca

És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos

Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i llurs costums

A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%

Descoberta accidentalment mentre s’obria una via d’escalada, només s’hi pot accedir escalant S'hi han trobat restes d’un abocador, un forn, tres claus i fragments ceràmics d’època islàmica s XIII dC El jaciment ha estat interpretat com un dels possibles refugis dels musulmans illencs després de la conquesta del rei Jaume, i fou abandonada al final de la primavera del 1230 Miquel Barceló, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix el projecte de recerca de l’excavació i estudi d’aquest jaciment La cavitat sense topònim propi fou batejada com a ""Jeroni'' en homenatge al…

El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC

Inaugurada el 8 d’abril de 1995, constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural, basat en la museïtzació de restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’ Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà El museu és el centre d’acollida del Parc Cretaci, que inclou els jaciments paleontològics de la Posa  i d’ Orcau , on es poden veure icnites Tancat des del setembre del 2020, el març del 2023 s’inaugurà la remodelació i ampliació de les installacions

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera És documentada a partir de l’any 952, quan apareix la casa de Santa Maria i la vila Corcó villa Corgolone A partir de l’any 1079 és documentada ja com a parròquia de Santa Maria de Corcolione S’aixecava prop del mas de la Bertrana on hi ha la rectoria vella, i actualment només queden unes poques restes del seu setial El culte en aquest lloc durà fins a l’any 1743, que es traslladà al poble de l’Esquirol on està actualment

Situada dins l’antic terme del castell d’Orís, al peu del castell Fou una de les parròquies del terme des d’un principi i ha mantingut aquesta categoria fins a l’actualitat, si bé en un altre edifici situat en un altre lloc Les primeres notícies són de l’any 943 El temple antic quedà abandonat quan es construí la nova església del mateix titular, en un altre indret, iniciada l’any 1791 i acabada el 1821 De l’edificació vella només queda el record d’estar situada al peu del castell, darrera can Marçal i les restes d’alguna paret

Es troba en un replà que fa el vessant de la muntanya que davalla des del coll de Vans fins al riu, al límit del terme de Fórnols Allà on la gent del país afirma que hi havia un castell només hi ha un munt d’enderrocs plens de bardissa Tant per la situació com per les restes existents això és ben possible hi ha indicis de parets, i són clarament visibles uns carreus treballats Tanmateix, no és documentat, i no es coneix ni tan sols el nom històric, ja que l’actual és derivat del d’un propietari del lloc