Resultats de la cerca

L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic Exercí també tasques diplomàtiques És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot,  William Faulkner , sobre el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla 1954, Unas manos violentas 1958, Vestido de luto 1961, Muchas caras del amor 1966, Niebla cerrada 1970,  Un día…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció dels anys…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a…

Deixeble de Constant-Dufeux Corresponsal a la guerra d’Àfrica 1860, hi féu amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui illustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África , i amb Marià Fortuny, sobre el qual publicà un interessant article necrològic a la revista L’Art de París 1875 i la biografia Fortuny 1886 Fou redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les colleccions de Richard Wallace Publicà també, entre moltes altres obres de divulgació, Goya, sa vie, son oeuvre 1867

Educat a Oxford, és conegut especialment per la seva obra poètica The Complaint, or Night Thoughts on Life, Death and Immortality 1742-45, obra que per temàtica i ambientació el qualifica com a poeta preromàntic Fou autor també de peces teatrals, entre les quals sobresurten The Revenge estrenada el 1721 i The Brothers estrenada el 1753 Com a crític sobresurt el volum Conjectures on Original Composition 1769, obra adreçada al seu amic el novellista Samuel Richardson, que ha estat considerada com a precursora del pensament romàntic

Format a la Llotja de Barcelona, collaborà a L’Esquella de la Torratxa des del 1924, dins un estil proper a Junceda Collaborà també en Virolet , L’Esquitx , La Campana de Gràcia , Xut i Papitu A la dècada dels seixanta es dedicà a realitzar quaderns d’aventures per a l’estranger, i collaborà en la segona època d' En Patufet , i posteriorment treballà per l’agència Selecciones Ilustradas i l’editorial Bruguera

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Estudià enginyeria, que abandonà pocs mesos abans d’entrar al taller de l’arquitecte Joseph Lyman Silsbee, a Chicago més tard, el 1887, entrà al d’Adler-Sullivan, on romangué fins el 1893, i fou fortament influït per la ideologia de Louis Sullivan Amb l’habitatge d’Oak Park, Illinois 1889, inicià la seva obra amb referències a les construccions dels grangers i a les japoneses, que s’acusaren sempre en els seus habitatges Del 1900 al 1909 feu el famós projecte “una casa en una ciutat a la praderia”, que marca la línia d’una sèrie de cases unifamiliars en aquestes cases accentua la…