Resultats de la cerca

Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…

Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies

Autodidacte, treballà de fuster i tipògraf El 1918 anà a París i, en contacte amb l’ambient artístic de Montmartre, es dedicà a la pintura Participà a l’École de Paris i exposà al Salon des Indépendants 1922, al Salon d’Automne 1925 i a les Tulleries Illustrà obres de Rimbaud, Verlaine, Baudelaire, Max Jacob i Cocteau Tornà a Barcelona 1927 i participà en la darrera exposició 1932 d’Els Evolucionistes Amb RBenet i EArmengol féu de Tossa de Mar un centre internacional d’artistes Chagall, Metzinger, Masson, etc Des del 1936 residí a París, però exposà regularment a Barcelona Influït per Nonell…

Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a Marie…

Format a Girona, a Londres 1975-77 i a Berlín La seva pintura s’inscriu en la línia de recuperació de l’expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses L’any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona

Becari de la Diputació de Lleida 1952-58, es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees Fou membre actiu del Grup Cogul 1964-66 Passà per l’expressionisme i l’informalisme i arribà a un grafisme seriat d’una certa ironia També s’interessà per la creació d’objectes Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró 1968 i la medalla Morera 1982

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786, conreà la pintura d’història i, sobretot, els temes florals

Llicenciat en lletres el 1957,  un any després estudia filosofia a la Universitat de Sorbona de Paris La seva formació fou bàsicament autodidàctica i el 1959 es vinculà amb la sala Gaspar, on formà part de l'activitat "Homenatge a Velázquez", organitzada pel crític d'art Santos Torroella i portada a la Biennal de Venècia Conreà una pintura sota una concepció d’espais i formes oberts, resolta amb la composició, el ritme i l’organització controlada Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric i, en general, abstracte, en què dominen el blanc, el negre i el gris Exposà…

Fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, s’establí a Madrid el 1641, on treballà al taller de Carreño de Miranda El seu estil es caracteritza pel colorit i per la bellesa de les figures De la seva obra hom destaca Desposorios místicos de Santa Catalina Museo del Prado, 1660, els temes franciscans, com Aparición de la Virgen a San Francisco Museo Lázaro Galdiano, ~1661, els de la Magdalena Magdalena penitente, 1661, Rijksmuseum d’Amsterdam i les natures mortes a la manera de Pereda

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada adoptà…