Resultats de la cerca
Es mostren 11330 resultats
Joan Roca i Pinet
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1910 Fou un temps arquitecte municipal d’Olot El seu estil evolucionà 1912-36 des d’un Modernisme veí a Alfred Paluzie i Lucena al Noucentisme de Masó cases Masllorens al carrer de Fontanella, casa Bassols, garatge Sacrest i fàbrica Descals al de Vilanova, fàbrica Manufactures Olot al carrer del Bisbe Guillemet i elèctrica Bassols 1927, a Olot Projectà cinc grups escolars, com el de Ripoll, on apareix la influència de RGiralt, l’escorxador de Portbou, etc A Girona projectà, entre d’altres, la casa Barceló 1925, la casa i tallers Dalmau-Carles-Pla i la Central Elèctrica Berenguer…
Pere Mestre i Cases
Economia
Empresari.
De jove es traslladà a Olesa de Bonesvalls Alt Penedès, on es casà el 1921 i construí casa seva, anomenada cal Cacauero 1925 amb motiu del sobrenom que rebia de jove En aquesta població prosperà primer en el negoci de la calç, que transportava a altres poblacions Posteriorment entrà també en el sector forestal Es guanyà un gran reconeixement per la seva honestedat, tant en el tracte amb els clients com amb els treballadors El 1932 inicià la construcció de les Voltes actual biblioteca, on installà el magatzem de l’empresa Regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, en iniciar-…
Solà-Morales
Família olotina formada l’any 1828 pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant.
L’antiguitat de la família esta documentada a la casa pairal d’El Solà de Batet des de l’any 1083 Berenguer de Solà Al segle XVII, els de Solà van ser ennoblits com Ciutadans Honrats de Barcelona Els membres d’aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot Josep de Solà i de Morales 1835 — 1905 formà part de la guàrdia personal d’Alfons-Carles de Borbó i fou vicepresident de la diputació carlina a Barcelona Els darrers representants han estat Joaquim de Solà-Morales i Mir Olot 1865 — Barcelona 1961, diputat de la Mancomunitat, l’actual representant de la casa, Josep Maria de…
torre del Palomar
Història
Gran casa senyorial del municipi de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat), uns 4 km al N de la vila.
Pertangué als marquesos de Villores
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
esbalandrat | esbalandrada
Dit d’una casa, una edificació, etc, oberta per tot arreu i sense defensa contra el pas de l’aire.
Historia política de Cataluña en el siglo XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Carrera i Pujal, publicada a Barcelona per la Casa Editorial Bosch entre el 1957 i el 1958.
Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI al XVIII 1946-47 i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX , publicada pòstumament el 1961 Format en el periodisme,…
xambra
Indumentària
Peça de vestir semblant a una brusa curta que portaven les dones damunt la camisa per a estar per casa.
senyoret | senyoreta
Tractament, sol o seguit del nom propi, donat als joves d’una casa per les minyones o pel personal subaltern.
galeria
Construcció i obres públiques
Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinat a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure