Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
El que cal saber del part induït
El part induït és un procediment mèdic que consisteix a provocar artificialment el part amb l’administració de medicaments o l’aplicació de tècniques mecàniques especials La pràctica del part induït és molt útil ja que evita la prolongació de l’embaràs quan aquest representa un perill per a la mare o el fetus a causa d’algun trastorn de l’embaràs o a una malaltia de la mare Amb el part induït es pot evitar el desencadenament espontani del part en un moment imprevist, quan per alguna raó hi ba un perill especial que es produeixin trastorns tant per a la mare com per a l’infant…
Guillem de Cervera
Història
Conseller reial.
Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de Cabrera al comtat d’Urgell…
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al…
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions citades…
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
Masdemboquera

Masdemboquera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), situat uns 2 km a l’E del cap del municipi.
Formava part del terme general de Tivissa
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la importància…
paidéia
Filosofia
En la Grècia clàssica, terme (‘educació de l’infant’) que designava la plena i rigorosa formació intel·lectual, espiritual i àdhuc atlètica de l’home.
WJaeger al s XX el consagrà amb la seva obra homònima, intent de síntesi de la història de l’esperit grec
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace
Juan Diego Botto

Juan Diego Botto
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic d’origen argentí.
Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres, Nuevas aventuras de El Zorro 1990-93 De la seva filmografia sobresurten Historias del Kronen 1995, de Montxo Armendáriz Martín Hache 1997 i Roma 2004, d’Adolfo Aristarain Plenilunio 1999, d’Imanol Uribe Asfalto 2000, de Daniel Calparsoro The Dancer Upstairs 2001, de John Malkovich Vete de mí 2006, de Víctor García León Bordertown…