Resultats de la cerca
Es mostren 8720 resultats
Étienne Jules Marey
Biologia
Fisiòleg francès.
Deixeble de Claude Bernard i professor al Collège de France, es destacà per les descobertes d’aparells destinats a enregistrar gràficament l’acció vital de determinats òrgans, com l’esfigmògraf, el pneumògraf, etc, i de diferents mètodes de cardiografia intracardíaca Juntament amb Élie de Cyon, establí la llei de la constància del treball del cor, que porta el seu nom De les seves obres es destaca La Méthode graphique dans les sciences expérimentales 1878
Alessandro Manzoni
Literatura italiana
Escriptor italià.
Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…
Josep Mainar i Pons
Folklore
Art
Disseny i arts gràfiques
Ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l’art i folklorista.
El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…
Gustav Mahler
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn obres simfòniques…
Jiři Mahen
Literatura
Pseudònim de l’escriptor txec Antonin Vančura.
Escriví obres poètiques de to predominantment impressionista Entre els seus drames es destaquen Mrtvé Moře ‘La mar Morta’, 1918, Zběh ‘El desertor’, 1923 i Praha-Brno-Bratislava 1927, i entre les novelles, Kamarádi svobody ‘Camarades de la llibertat’, 1909, autobiogràfica, i Měsíe ‘La lluna’, 1920 També és autor d’alguns assaigs
Maurice Maeterlinck
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa.
Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…
Lucebert
Pintura
Literatura
Pseudònim del poeta i pintor holandès Lubertus Jacobus Swaanswijk.
Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983
Francesc Lozano i Sanchis
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París 1952 Començà com a retratista acadèmic a Madrid, aviat se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica Entre altres guardons, obtingué la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Bienal Hispanoamericana 1955
Julio López Hernández
Escultura
Escultor castellà.
Es formà a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid 1949-54 La seva pertinença a una família d’orfebres i els seus primers treballs com a medallista influïren decisivament la seva escultura, clarament intimista, amb la qual reprodueix fragmentàriament la realitat ressaltant textures i valorant les superfícies sovint articulades amb un relleu molt pla L’any 1982 guanyà el Premio Nacional d’arts plàstiques i el 1986 ingressà a l’Academia de San Fernando
Jacques Lipchitz
Escultura
Escultor lituà naturalitzat francès.
Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930