Resultats de la cerca
Es mostren 11252 resultats
manifest de Brunsvic
Història
Proclama signada pel duc Carles-Guillem Ferran de Brunsvic a Coblença el 25 de juliol de 1792, en la qual, en nom de les potències coalitzades, amenaçava París amb la destrucció total, si la família reial patia el més petit ultratge.
Aquest manifest provocà en el poble de París una reacció que determinà l’atac a les Tulleries del 10 d’agost
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
Lles de Cerdanya

Vista general de Lles, amb les muntanyes que separen la comarca d’Andorra al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà.
Situació i presentació El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km 2 Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra 2517 m al pic de Calm Colomer 2869 m de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’…
la Cogullada
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Lleida, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu de Set.
Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular
la Pobla de Mont
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus a l’antic comtat de Ribagorça, a Aragó.
Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida
Margalef
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), situada al sector occidental del terme.
El 23 d’abril de 1810, vora el poble, el general Suchet infligí una important derrota a O'Donnell batalla de Margalef
fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat
© Lluís Prats
Ressurgències d’aigua en roques calcàries paleozoiques, capçalera del Llobregat, a la pleta Roja (1.295 m alt.) de Castellar de n’Hug, Berguedà.
Es troben a mig quilòmetre, aproximadament, a l’oest del poble És un indret molt visitat per turistes i grups d’excursionistes
iniciativa legislativa
Política
Acte que obre el procediment per a fer una llei, que consisteix en la presentació al parlament d’un text articulat de prescripcions normatives.
Són legitimats el govern, els membres del congrés i del senat, els parlaments de les comunitats autònomes i el poble iniciativa popular
Alcau
Caseria
Partida
Partida i caseria del terme municipal de Llíber (Marina Alta), al N de la serra de Bèrnia.
El barranc d’Alcau , que neix en aquest indret, desguassa al riu de Gorgos, per la dreta, vora el poble de Llíber
Urtx

Vista parcial de la població d’Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…