Resultats de la cerca

Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte…

Fill del comte Hug Roger II de Pallars i germà del comte Roger Bernat I Bisbe, intervingué activament en les corts de 1448-49, fou canceller d’Alfons el Magnànim a Itàlia, ambaixador a Roma 1455, patriarca d’Alexandria 1457 Tingué un paper important en l’acord entre Ferran de Nàpols i Carles de Viana 1458 i en la concòrdia entre aquest darrer i el seu pare Joan II 1460 El 1461 fou un dels 45 designats pel Consell del Principat en l’afer de la detenció del príncep Carles de Viana, però morí el mateix any

Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…

La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al poble del mateix nom En el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 consta que n’era el senyor Segons una notícia de 1260, Guillem d’Anglesola, poc abans d’ingressar a l’orde del Temple, va vendre el castell de Sidamon a Hug de Cervià Després apareix a mans de diferents senyors El 1402 l’orde de l’Hospital comprà tota jurisdicció del terme de Sidamon a Pere Sacalm i l’assignà a la nova comanda de l’Espluga Calba Fou dels hospitalers fins a la desamortització del segle XIX

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…

Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges

El 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos De nou al Rosselló 1440, collaborà amb Arnau Pintor en el retaule de Sant Pere de Tuïr Entre altres encàrrecs féu, el 1454, el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, a Palau del Vidre Vallespir, obra que palesa la influència de Bernat Martorell, rebuda directament o a través del Mestre d’Empúries Hom li ha atribuït les taules de Sant Eloi i de Santa Marta de la catedral d’Elna, un Sant Andreu del museu de Basilea, etc En morir era administrador de la confraria de Sant Antoni

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres