Resultats de la cerca

La recerca de noves pistes d’esquí properes a les de la Molina féu pensar en la conveniència d’adaptar la pista forestal del bosc de la Pia 12 km d’Alp a Supermolina per la baga de la Masella Fou inaugurada el 1967 Posteriorment hom hi ha afegit noves pistes i remuntadors, des del pla de Masella 1 600 m al cim de la Tosa 2 536 m Es comunica per carretera amb la Molina Supermolina, amb Alp i amb Das Hi ha un hotel i diversos apartaments

Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Membre fundador de l’Arc Sant Celoni, s’inicià en el tir amb arc el 1986 i fou subcampió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recte 1989 Fou tercer al Campionat de Catalunya en sala 2003, 2009 i membre de la selecció catalana en l’enfrontament Catalunya-Llenguadoc 2003 És jutge de tir amb arc Aconseguí les estrelles FITA 1000, 1100 i 1200 i rebé el títol de Mestre Arquer de la Federació Espanyola de Tir amb Arc És responsable de l’escola de tir del seu club

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Membre de l’Associació de Tir amb Arc la Conxorxa, guanyà el Campionat d’Espanya de tir de bosc 2004, de tir de camp 2005, d’arc compost a l’aire lliure 2006, 2011 i en modalitat olímpica 2012 Baté el rècord d’Espanya de 70 + 70 2006 i de 90 m 2007 També obtingué resultats destacats al Campionat de Catalunya i a la Lliga Catalana d’arc compost, tant a l’aire lliure com en sala Des del 2003 ha participat en diversos Campionats del Món i d’Europa

Els boscos nebulosos, d’una importància capital en el cicle de l’aigua a escala mundial, són considerats avui dia com l’ecosistema més amenaçat de destrucció a causa de la forta pressió exercida per la humanitat i l’expansió agrícola Diversos països s’han compromès en la protecció d’aquests sistemes, si bé entre les figures legals de protecció que els afecten hi ha tota una gamma de varietat, que no sempre n’assegura una regulació satisfactòria Hi ha, en efecte, des d’àrees de protecció estricta fins a simples reserves forestals, parcs nacionals i reserves naturals, tots ells sotmesos a…

Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…