Resultats de la cerca

Hom sortejava un premi per al carreter que arribés primer, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…

És situada prop del naixement de l’Eufrates de l’Araxes És un centre agrícola blat, ordi, patates i d’ensenyament superior Atatürk Üniversitesi, fundada el 1957 Punt estratègic de les rutes comercials, fou conquerida pels bizantins que l’anomenaren Theodosioúpolis i posteriorment pels turcs 1201 Conquerida successivament pels mongols, turcs i perses, fou definitivament incorporada a l’imperi turc per Selim I 1514 Durant el segle XIX fou disputada pels russos El 1919 s’hi celebrà el primer congrés nacional turc Amb la repressió contra els armenis 1923 la ciutat decaigué,…

Voltada de muralla i de planta semicircular, la ciutat conserva restes de l’antic castell i una catedral del s XII, reestructurada al XVIII Al s VI s’hi establí una colònia de gots, i esdevingué seu episcopal el 970

Centre comercial en una rica zona agrícola, hi ha també indústria alimentària refineria de sucre, mecànica, de construccions ferroviàries i de camions Té universitat, fundada el 1635 Ciutat tradicionalment catòlica, té una catedral gòtica, de la fi del s XIV

Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada

Fou fundada com una de les ciutats científiques de l’URSS l’any 1956, quan hom hi creà un important Institut de Recerca Nuclear S'hi fabricà la primera bomba atòmica soviètica Formava part del conjunt de deu ciutats de l’antiga URSS on hom duia a terme recerques secretes, proves nuclears i enriquiment de plutoni L’element de nombre atòmic 105 rebé el nom de dubni en honor a la ciutat El 1994 fou fundada la Universitat de Dubna

Antic i tradicional centre comercial de productes alimentaris, especialment de l’arròs, és coneguda també per l’artesania de la seda i del bronze La ciutat és situada en les rutes per carretera i ferrocarril de Tranquebar, a l’E, a Tiruchchirāppalli, a l’W És el centre cultural del brahmanisme, amb dos instituts superiors afiliats a la Universitat de Madràs

Situada a la sortida de la Porta de Borgonya, prop del vessant septentrional del Sundgau, a 35 km de Basilea, al NW, és travessada pel riu Ill i pel canal Rin-Roine enllaça també amb el Gran Canal d’Alsàcia pel canal de Niffer Juntament amb Estrasburg i Colmar té un paper de centre regional, principalment de caràcter industrial Les properes mines potàssiques alimenten la indústria química, en fase d’expansió, juntament amb la metallúrgia de transformació ambdues es van imposant gradualment a la tradicional activitat tèxtil, encara important pel que fa a filats i teixits de cotó i de llana L’…

Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~segle XII aC, fou sotmesa per Salmanassar segle IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos segle III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al segle VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173,…