Resultats de la cerca

Fou un dels pioners i més destacats practicants del Reial Club Nàutic de Tarragona Aconseguí diferents títols en outrigger de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1930 i de Catalunya 1930 en outrigger de vuit amb timoner fou campió d’Espanya 1929, 1930 i de Catalunya 1929, 1930 i en iols de quatre amb timoner fou campió d’Espanya 1929 i de Catalunya 1930 En aquesta darrera especialitat disputà el Campionat d’Europa 1930

Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí

Titulat a Barcelona el 1936 Fou arquitecte municipal de Quart de Poblet quan aquesta zona fou pensada com a polígon industrial Tingué una densa activitat professional i aconseguí importants càrrecs a València, especialment durant els decennis dels anys cinquanta o seixanta Membre de la comissió executiva de la Gran València, regidor i tinent d’alcalde d’urbanisme, degà del Collegi d’Arquitectes 1957-71 i director diversos anys del Cercle de Belles Arts

Aconseguí amb aquest també la incorporació d’alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc Celebrà el seu primer congrés al maig del 1934 i el 1936 tenia uns 2 000 militants El seu òrgan de premsa fou Catalunya Roja Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya FOSIG El 1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló Fou mort en iniciar-se la guerra civil Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una collecció de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València