Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius
valor
Art
Terme de la crítica d’art usat per a parlar dels caràcters constitutius de l’estil.
Ha d’anar acompanyat d’un adjectiu així, hom parla de valors lineals, lumínics, tonals, decoratius, espacials, etc Els valors pictòrics d’una arquitectura o d’una escultura són els efectes d’ombra i llum que caracteritzen normalment la pintura els valors plàstics no es refereixen sols a l’escultura i l’arquitectura, sinó també a la pintura quan presenta efectes de relleu
Robert E. Lucas
Economia
Economista nord-americà.
Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica
higrotropisme
Biologia
Tropisme el factor estimulant del qual és la humitat.
Presenten higrotropisme molts animals i plantes, i pot ésser posititu o negatiu segons que la resposta sigui elevada o baixa envers la humitat L’higrotropisme positiu és el més habitual així, les arrels creixen preferentment vers la humitat i moltes larves d’insectes i d’altres animals amb poca protecció contra la sequera busquen llocs humits per a menjar, viure o crisalidar-se
Artur Potau i Torre de Mer
Pintura
Aquarel·lista.
Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis
Fernão Mendes Pinto
Cronologia
Història
Cronista portuguès.
Primer viatger europeu al Japó, relata en la seva Peregrinaçao 1614 els seus viatges pel Japó, la Xina, Siam, Birmània i les Moluques, així com les seves empreses com a mariner, soldat, nàufrag, pirata, en una successió d’aventures potser en gran part fantàstiques, però que constitueixen un document vivíssim sobre les gestes dels portuguesos a Orient al s XVI
Marià Pellicer
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Missioner i filòleg.
Dominicà 1819, el 1825 anà com a missioner a les Filipines Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua així, pogué refer l’antiga gramàtica escrita el 1690 pel dominicà Andreu López i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam 1840, 1862 És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma
Gai Manili
Història
Política
Polític romà.
Tribú el 66 aC, fou acusat de concussió en abandonar el càrrec, sofrí un procés de lesa majestat i fou condemnat en rebellia Fou el promotor de la Lex Manilia de imperio Cn Pompei , la qual, ultra confiar a Pompeu el comandament de la guerra mitridàtica, creava un imperium infinitum i abandonava, així, el principi de l’anualitat de les magistratures
Tomàs Llorenç
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi
Zenòdot
Gramàtica
Gramàtic alexandrí.
Deixeble de Filetes de Cos, fou el primer bibliotecari d’Alexandria 290-270aC Féu l’edició crítica de la Ilíada i l' Odissea , que dividí en vint-i-quatre llibres, i inaugurà així el mètode científic basat en la collació dels manuscrits Assenyalà els versos espuris amb un senyal seu, l’όβελόσ, d’acord amb un criteri subjectiu sobre la poesia homèrica