Resultats de la cerca

Franciscà conventual, fou professor a Salamanca i a la Sorbona dins el moviment lullià encapçalat per Lefèvre d’Étaples, inaugurà una etapa de revaloració de l’art lulliana com a mètode de disputa Entre el 1514 i el 1517 edità diversos texts lullians a Lió, París i Colònia obres de Pere Daguí i opuscles apòcrifs, i probablement intervingué també en l’edició lionesa de l' Arbor scientiae del 1515 La seva obra original més important és Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lullii Lió, 1523, recull de tractats sobre les matèries científiques més diverses, alguns dels quals d’altres…

Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle…

Rebé la primera formació musical del seu pare, el pianista i compositor Achile Longo El 1878 començà a estudiar amb P Serrato composició i B Cesti piano al Conservatori de Nàpols, on fou professor a partir del 1897 L’any 1891 fundà el Circolo Musicale D Scarlatti, i el 1914, la revista "L’arte pianistica" després "Vita musicale italiana" El 1906 publicà per a l’editorial Ricordi la primera edició completa de les sonates per a clavicèmbal de Domenico Scarlatti Ordenades arbitràriament en suites segons relacions tonals, la seva catalogació indicada amb una L en les edicions actuals fou superada…

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat…

La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a quatre veus i una Salve…

El seu fill Johann Gottlob Immanuel inventà un procediment de tipografia musical, recollí un fons de partitures i edità catàlegs de música instrumental del segle XVIII El 1795 Gottfried Christoph Härtel s’associà amb la casa i finalment comprà la firma i inicià l’edició de les obres completes de Mozart, Haydn, Clementi, Dussek i Cramer La seva amistat amb Beethoven permeté la publicació de vint-i-cinc de les seves obres, entre les quals hi ha la Simfonia núm 5 El 1798 Härtel fundà l'"Allgemeine musikalische Zeitung", i el 1807 començà a fabricar pianos, que foren utilitzats per Lizt i Clara…

Fundat l’any 1931, nasqué com a escissió del Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria Un dels seus màxims impulsors fou Josep Durban Guanyà diverses regates internacionals, la primera de les quals fou a Lucerna l’any 1931 Participà en competicions d’àmbit estatal, organitzà Campionats de Catalunya i alguna edició del Trofeu President Macià Acabada la Guerra Civil fou refundat per Lluís Omedes al final dels anys quaranta Seguí competint en proves estatals i internacionals amb èxit, i el 1951 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Desaparegué un cop…

Fundat el 1940 amb el nom d’Unió Esportiva les Corts sota la presidència de Juli Mercader, el 1995 adoptà la denominació actual en referència a l’apellatiu popular de Francesc Martínez, que presidí l’entitat des del 1982, en substitució d’Aristeo Navarrete, president del club des del 1959 El 1944 organitzà la primera edició del Gran Premi Foramen, també conegut com Volta Ciclista a les Corts També organitzà el Trofeu Navarrete de ciclocròs 1982-84 a Castelldefels Entre el 1982 i el 1990 formà un equip amateur i patrocinà diversos equips dirigits per Enric Bicardi Té la medalla de la Reial…

Fou fundat el 1933 amb el nom d’Agrupació Ciclista Santboiana sota la presidència de Pere Camats, que n’instaurà el trofeu homònim 1934, 1935 El 1965 canvià la seva denominació per la de Club Ciclista Santboià i, posteriorment, adoptà el nom actual Des del 1982 organitza la Cursa del Llobregat, que unia Berga i Sant Boi fins que en l’edició del 2010 canvià el lloc de sortida per la Pobla de Lillet Participa en l’organització de la Bicicletada popular pel llit del riu Llobregat El 1988 creà la Challenge del Baix Llobregat per a cadets Des del 2011 gestiona el circuit municipal de ciclisme

Fou fundat l’any 1928 i fou presidit per Antoni Fortuny 1946-97 La seva tasca principal ha estat la creació d’equips de categoria juvenil Entre el 1962 i el 1996 funcionà l’equip creat per Basili Escuin, director esportiu del club, del qual formaren part Melcior Mauri i Jaume Hernández El 1998 organitzà la primera edició del Gran Premi de Tardor per a sub-23 El 2001 inicià el Memorial Antoni Fortuny-Gran Premi Diputació de Barcelona per a categories de veterans i màster 30, i el 2006, el Gran Premi Ciutat de Mollet El 2009 es feu càrrec del Critèrium Internacional del Vallès per a juvenils