Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp
niella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de fins a 100 cm d’alt, pilosa, de fulles linears o estretament lanceolades, de flors d’un color vermell purpuri i de fruits en càpsula, amb les llavors tòxiques.
Es fa a les messes
mirtals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes correntment llenyoses, en gran part pròpies de les regions càlides, amb fulles generalment simples i oposades, amb flors cícliques, heteroclamídies, epígines o perígines, i sovint tetràmeres, i amb fruits de diversa mena.
Consta de les següents famílies principals combretàcies, eleagnàcies, enoteràcies, haloragàcies, lecitidàcies, litràcies, melastomatàcies, mirtàcies, punicàcies, rizoforàcies, timeleàcies i trapàcies
pollancre
Pollancre
Bradenwilkerson (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula.
Es fa en riberes, a una gran part d’Europa El pollancre gavatx varietat italica , de capçada fastigiada, és extensament conreat
polígala
polígala
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les poligalàcies, de fulles simples, enteres i alternes, de flors amb 5 sèpals i 3 pètals, de color blau, violat o blanc, disposades en raïm, i de fruits capsulars.
Solen fer-se en roquissars i pastures, sobretot a muntanya Algunes espècies han estat usades en medicina popular contra la tos i les bronquitis, a causa del contingut d’àcid poligàlic de les seves arrels, que és un esternutatori i un fluïdificant de les secrecions bronquials
passionera
Flor i fruit de la passionera
© MC
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les passifloràcies, de fins a 8 m de llarg, amb circells, de fulles alternes lobulades, de flors solitàries, oloroses, efímeres, molt vistoses, amb els colors purpuri, blanc i blau, i de fruits en baia.
És originària de l’Amèrica equatorial i és molt comuna en els jardins dels països càlids
enciamet
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les primulàcies, de 5 a 60 cm d’alçària, amb fulles alternes, en gran part basals, espatulades i enteres, amb flors blanques i petites, aplegades en panícula, i amb fruits capsulars quinqueloculars.
Creix en indrets humits
verdolaga
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les portulacàcies, ajaguda, de branques de 10 a 30 cm, de fulles simples, carnoses i espatulades, de flors amb dos sèpals fugaços i amb cinc pètals grocs, i de fruits en pixidi.
Es fa en hortes i en terrenys ruderals Menjada crua té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …