Resultats de la cerca
Es mostren 38366 resultats
reacció de Feulgen
Bioquímica
Reacció de coloració característica de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) que es produeix en ésser tractat, en medi àcid, pel reactiu de Schiff (fucsina descolorada), el qual reacciona, i pren color, amb el grup aldehid de la desoxiribosa de l’ADN.
És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955
la Vall d’en Bas
Explotació agrícola a Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la plana d’en Bas, al S d’Olot, travessat pel Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…
Observatori Forestal Català
Plataforma digital creada l’any 2006 pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat amb l’objectiu de facilitar informació relativa al sector forestal català.
Sorgí com una eina de divulgació amb el propòsit d’adaptar els recursos humans al sector forestal, en el marc del projecte ForestEqual, de la Iniciativa comunitària EQUAL i cofinançat pel Fons Social Europeu Té un directori interactiu d’empreses de tota mena del sector forestal de Catalunya, ampliat gràcies a l’edició d’una guia forestal, en format paper i digital Disposa, també, d’una base de dades que permet consultar estadístiques forestals, noves tendències del sector, legislació, ajuts i subvencions, i indicadors forestals, entre altres informacions
carmelitana de la caritat
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de la beneficència —especialment hospitals i asils— i de l’ensenyament, fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna i de Mas i pel caputxí Esteve d’Olot.
Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses
Santa Clara de Barcelona
Convent
Antic convent de clarisses (dit primer de Sant Antoni de Pàdua i més tard de Sant Daniel i Santa Clara), fundat inicialment al barri de la Ribera (Barcelona), en el solar ocupat actualment pel parc de la Ciutadella.
Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canonges augustinians de Santa Eulàlia del Camp Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen San Damiano es digueren també damianites o de sant Damià Al s XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes El 1406 les monges demanaren a la…
Convenció Europea de Drets Humans
Dret
Tractat internacional pel qual es crea un sistema de protecció de drets humans en el marc del Consell d’Europa que fou signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per l’Estat espanyol l’any 1979.
En vigor des del setembre del 1953, la Convenció té com a principi vetllar pel compliment dels drets fonamentals civils i polítics dels ciutadans dels estats signants i també d’aquells que, encara que no ho siguin, es troben sota la seva jurisdicció Protegeix el dret a la vida abolició de la pena de mort pel protocol 6 al Conveni, prohibeix la tortura, l’esclavitud i el treball forçat, garanteix el dret a la llibertat i la seguretat, a un procés equitatiu i a un recurs efectiu, al principi de tipicitat penal, al respecte a la vida privada i familiar, a la llibertat de pensament, de…
Bòsnia
Regió
Regió dels Balcans, a l’estat de Bòsnia i Hercegovina, limitada al nord pel riu Sava, a l’est pel riu Drina, al sud per la regió d’Hercegovina i a l’oest pel riu Una.
És una regió muntanyosa l’altitud de la qual augmenta de nord a sud El clima és fred i molt plujós, i la vegetació és constituïda per boscs frondosos La regió és drenada pels afluents dels rius Una, Sava i Drina Els habitants són, en llur majoria, de llengua serbocroata un 40% practiquen la religió ortodoxa, un 30% són musulmans i un altre 30% catòlics Els recursos econòmics principals són l’explotació forestal, l’agricultura cereals, arbres fruiters, patates, la ramaderia especialment ovina i la mineria ferro, coure, sal, lignit la indústria és important Com a nuclis urbans destaquen…
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
estatus assignat
Sociologia
Posició social que ocupa una persona pel fet d’haver nascut en un determinat medi social i tenir uns trets socials o biològics —com són, per exemple, el sexe o l’edat— que incideixen o poden incidir decisivament en el rol i la posició social.
El concepte fou definit pel sociòleg nord-americà Talcott Parsons