Resultats de la cerca

Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona i collaborà a La Tralla i La Nació Exiliat a Santiago de Cuba, collaborà en el periòdic Fora Grillons , del Grop Nacionalista Radical Tornat a Catalunya, en esclatar la Primera Guerra Mundial  es declarà proserbi i aliadòfil, amb la convicció que una victòria d'aquest bàndol afavoriria la creació d'una Catalunya independent Organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats, i ell mateix anà al front el 1915, on fundà el periòdic La Trinxera Catalana , i hi morí l’any següent, junt amb una cinquantena de…

Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla illegítima de Joan II Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan…

Debutà el 1972, i el 1973, amb BRM, assolí un encoratjador cinquè lloc al Gran Premi de Bèlgica de Fórmula 1 L’any següent fitxà per Ferrari inicià una carrera brillant en guanyar el Campionat del Món de Fórmula 1 el 1975 El 1976 patí un accident al circuit de Nurburgring que li deixà gravíssimes cremades i seqüeles que afectaren la seva salut la resta de la seva vida, però aviat retornà a la competició i el 1977 guanyà el Campionat del Món per segon cop Al final d’aquest any fitxà per Brabham, però després de dues temporades sense èxits, el 1979 es retirà de la competició per…

Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general mantingué bones…

Una primera referència del lloc d’Arbolí és de l’any 1171, quan Albert de Castellvell, senyor de Siurana, va donar la Vall Porrera al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf Arbolí apareix com un dels límits de l’esmentada vall L’església d’Arbolí fou una sufragània de la parròquia de Siurana, que trobem ja documentada el 1154 L’esment més reculat de l’església d’ Erbolion o d’ Erbulio es troba a les dècimes papals del 1279 i el 1280 Les rendes de l’església no devien ésser massa importants, ja que el 1279 el rector d’Arbolí pagà 18 sous i 5 diners i l’any següent no…

Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, la Seu d’Urgell En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer 1072, Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà Així mateix ho confirmà al conveni següent vers 1073-1079, però, exceptuant-ne Aulàs Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de…

Aquesta església fou la capella del castell de Selma L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247 Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot La visita prioral del 1567 en parla de la següent…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les terres, que permeten veure que es tractava d’una església d’una sola nau,…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’Estada L’any 1289…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i, després d’haver guanyat un concurs de cant a Viena 1936, prosseguí els estudis d’aquesta disciplina a Praga amb F Carpi Després d’un seguit de concerts a diverses ciutats italianes, el 1941 debutà a l’Òpera de Gènova com a Fiordiligi Così fan tutte i de seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, fins a arribar a Viena, on cantà sota les ordres de J Krips Don Giovanni , que enregistrà en disc El 1947 participà en les funcions de Peter Grimes , de B Britten, a Roma i l’any següent estrenà el paper de Jocasta de l'…