Apó de Tormeda fou un dels fidels laics que van assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça (1017, la Seu d’Urgell). En la convinença feta sobre la honor del comte Guillem Sunyer (1072), Artau I reconegué que el castell de Tormeda, amb els termes i les pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà. Així mateix ho confirmà al conveni següent (vers 1073-1079), però, exceptuant-ne Aulàs.
Per tant, aquest castell de localització avui inexplorada era emplaçat a la Sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Tamúrcia, potser controlant el coll d’Espluga a la serra de Camporan. Creiem també que fou bressol d’un llinatge que senyorejà la vall d’Orrit. L’any 1183 Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, dotà aquesta església amb un “lexiu” a Tormeda que fou de Ramon Guillem, excepte el delme que va deixar a Santa Maria de Tormeda.