Resultats de la cerca

Situació Capella situada en un petit puig al nord de la població, refeta aprofitant antics murs romànics M Anglada La capella es troba a la carena per on passa el límit de llevant del terme municipal, a uns 350 m d’altitud, a la sortida de l’Ametlla, abans d’arribar a la urbanització de La Miranda, a la dreta Mapa L 37-14364 Situació 31TDG386145 Per anar-hi cal deixar el cotxe al final d’un dels últims carrers de la sortida de l’Ametlla vers tramuntana, a tocar del torrent de Sant Nicolau El començament del corriol es difícil de trobar perquè n’hi ha uns quants s’ha d’agafar el que segueix el…

L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada…

Situació Petita capella, formada per una nau rectangular sense absis diferenciat i amb una porta tardana oberta al mur de ponent ECSA - F Baltà La capella de Sant Domènec es troba aïllada en un repeu del serrat que tanca la vall del Tossal pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG466415 Per a anar-hi cal prendre una pista de 2 km que surt de la carretera de Ponts al Tossal, just passat el coll que baixa cap al Tossal JAA Història Fins avui dia no s’han trobat referències documentals d’aquesta capella o santuari, que depèn eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Bartomeu del Tossal MLlR…

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El cartulari de…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040 aquesta fortalesa…

Situació Fortificació, avui dia encapçalada i envoltada de cases modernes, que centrava l’antiga quadra de l’Ortigós ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’una lleugera elevació, al veïnat de l’Ortigós, a la part de llevant del terme municipal de la Bisbal Ara resta envoltada de diverses cases ca l’Inxa, ca l’Alegret i Cal Toni Mapa 35-17447 Situació 31TCF760716 L’Ortigós és al costat de la carretera que va de la Bisbal del Penedès a Llorenç JBM Història Els orígens de la quadra d’Ortigós i de la seva torre són molt antics Ortigós ja s’esmenta en la confrontació d’Albinyana de l’any 1011 villa…

A la primeria del segle XI sembla que s’havia construït el castell d’Albinyana, en un territori que anteriorment havia estat concedit pel comte de Barcelona al vescomte Guitard El seu fill Adalbert heretà aquell territori encara fronterer i aprisià el lloc, que encara era erm i despoblat Després reconstruí el castell i posseí el seu extens terme Adalbert morí en la famosa expedició a Còrdova de l’any 1010 Pel seu testament sacramental, que juraren els seus marmessors, es disposava la cessió del castell i del terme d’Albinyana al monestir de Sant Cugat del Vallès Immediatament els familiars d’…

En un instrument del 1067 que fixa els límíts del castell de Pontons ja s’anomena el castell de Foix Tanmateix, els senyors del castell són desconeguts fins al segle XII El 1161, en la venda d’una torre i unes propietats situades a Valldossera, hi ha la firma de Bernat Marcús, conegut burgès barceloní, el qual probablement era el propietari del castell El 1172, en testar, Guillem de Bell-lloc s’expressa senyor del castell de Foix, Font-rubí i Subirats En realitat el que tenia aquest personatge era la castlania del lloc El 1198 el senyor de Foix era Guillem de la Granada, el qual concedí…

Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en dit lloc sots…

Situació Vestigis de l’antiga església parroquial, ara convertida en magatzem ECSA - J Colomé Aquesta església fou l’antic temple parroquial Ara, desafectada i convertida en un magatzem, és situada dins el nucli de la població Mapa 32-18 471 Situació 31TCF012463 La vila de Ginestar és situada a la riba esquerra de l’Ebre, davant mateix de Miravet Hi passa la carretera C-230 Història Es coneix ben poc d’aquesta església, que va pertànyer a l’orde del Temple i després a l’orde de l’Hospital, dins la batllia o comanda de Miravet Els primers esments segurs del lloc de Ginestar són del final del…