L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila. La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita.
Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada indistintament com Llicano Subteriore, Villa Lizcano, Villa Lizande. D’altra banda, l’església de Sant Cristòfol consta com a parroquial l’any 1038, ja que està consignat que en l’esmentat any Belero va permutar al bisbe Guilabert i als canonges de Santa Creu i Santa Eulàlia, tres quarteres de terra situades a la parròquia de Lizcano. L’església pertanyia al castell de Lizcano, citat ja en un document del 1098, i que era propietat d’Albert Bernat. El 1113, Ermengarda, vídua d’Albert Bernat, dóna l’església a la seu de Barcelona i al bisbe, el qual els en cedí el delme mentre visquessin; després tornà al domini del bisbe.
No es disposa de cap notícia referent a la construcció, l’origen o l’estructura de l’església romànica original, i en l’actualitat no se’n conserva cap resta, però es té constància de la seva existència en temps més tardans, a través de les visites pastorals; així en la visita pastoral del 15 de juliol del 1421, el visitador ja es queixava que la capçalera de l’església amenaçava ruïna. L’església actual és un edifici d’estil gòtic tardà, bastit al segle XVI, amb portals renaixentistes, en el qual es feren nombroses reformes i ampliacions d’èpoques posteriors.