Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…
Cabrera de Mar
Església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre la riera d’Argentona i el nucli urbà de Vilassar.
Situació i presentació El terme municipal dit tradicionalment Cabrera de Mataró s’estén a la costa, entre Vilassar de Mar W i Mataró E, envoltat pel N i el NW, al sector muntanyós de la Serralada Litoral, pels termes d’Argentona i de Cabrils Entre el turó de Burriac i Montcabrer s’aixeca el poble de Cabrera, cap de municipi, format a més pel veïnat d’Agell i diverses urbanitzacions La platja és llarga 2,3 km i ampla hi ha nombrosos torrents que davallen de les muntanyes i recorren el terme la riera d’Argentona forma el límit, en part, amb Mataró Les màximes altituds del municipi són el turó…
el Garraf

Comarca
Comarca de Catalunya, a la costa, una de les tres que constitueix el territori del Penedès.
La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric Les…
la Galera

Casa de la vila de la Galera (Montsià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km 2 , és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge Antigament, havien format part…
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
jazz
Concert de jazz per l’orquestra de Duke Ellington a Nova York (1962)
© Fototeca.cat
Música
Varietat de música popular nord-americana.
Aparegué, al principi del segle XX, principalment a l’àrea de Nova Orleans, però es desenvolupà simultàniament en altres punts dels Estats Units Missouri, Kansas, Chicago i Nova York, sobretot Els orígens —i els del seu nom— són obscurs, i cal atribuir-los a la intervenció —en diverses proporcions— d’elements de folklore africà, música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus sobretot pel que fa als instruments emprats i, d’una manera directa, als seus antecedents, el minstrel show , el ragtime i, sobretot, el blues Era interpretada…
Consultes sobre la Independència de Catalunya
Conjunt de votacions successives, extraoficials i jurídicament no vinculants que entre el 2009 i el 2011 foren convocades per la societat civil en 549 pobles, viles i ciutats catalanes i en 7 països estrangers sobre la creació d’un estat independent català.
Les consultes prengueren forma de referèndum amb la pregunta “Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea" La consulta pionera tingué lloc a Arenys de Munt Maresme, arran d’una moció presentada al consistori el 4 de juny del 2009 pel regidor de la Candidatura d’Unitat Popular , Josep Manel Ximenis Gil, a fi que la sala municipal acollís una votació organitzada per una entitat local L’acord fou anullat per sentència judicial, de manera que la consulta s’hagué de dur a terme en un local privat, però el batlle…
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones a gran…
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
Castell de Sant Andreu (Ullastret)
Art romànic
Situació Una de les torres que han restat del castell F Tur El castell, després santuari de Sant Andreu, era situat al cim del puig de Sant Andreu, a la riba occidental de l’estany d’Ullastret, sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, avui parc arqueològic Mapa 296M781 Situació 31TEG067506 Per la carretera de Canapost a Serra de Daró, un cop passat el poble d’Ullastret es troba, a la dreta, el camí que porta a les ruïnes de la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu El turó és coronat per l’edifici del museu i les seves dependències en el mateix punt hi ha els vestigis del castell medieval…