Resultats de la cerca
Es mostren 5772 resultats
estany Fons
Estany
Estany al S del massís de la pica d’Estats, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà), l’emissari del qual és afluent, per l’esquerra, del barranc de Sotllo.
cala de la Ferriola
Cala
Cala de la costa del Baix Empordà (Torroella de Montgrí), al sector accidentat pel massís de Montgrí, al S de la cala Montgó, davant els illots de la Ferriola
.
Santa Llúcia d’Arcavell
Capella
Capella en ruïnes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del poble d’Arcavell, des d’on s’accedeix pel camí antic de la Seu.
D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado
Líban
Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
Llirt
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat al S del terme, al vessant de migdia del roc del Cucut, prop del límit amb Estamariu.
Hi ha l’església de Sant Jaume, romànica, a l’absis de la qual hi ha vestigis de pintures romàniques La imatge de sant Jaume és barroca El lloc és esmentat ja el 839
Río de la Plata
Estuari
Gran estuari de l’Amèrica meridional a la costa atlàntica, entre l’Uruguai al N i l’Argentina al S, format per la desembocadura dels rius Paranà i Uruguai.
La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel…
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
serra de la Guàrdia
Serra
Serra (536 m) del massís de Garraf, dins el municipi de Begues (Baix Llobregat), al S del poble, entre les valls de les rieres de Jafre i de Begues.
Rionansa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, drenat pel riu Nansa i delimitat al N per la Sierra del Escudo de Cabuérniga i al S per la Loma Sertal.
El nucli del terme és Puentenansa Agricultura, ramaderia i indústries mecàniques