Resultats de la cerca

Es traslladà a Gran Bretanya a 19 anys, on publicà el llibre que la féu famosa, Mary Poppins 1934 Escriví posteriorment cinc novelles sobre el mateix personatge i altres llibres juvenils, entre els quals Friend Monkey 1971 i Two Pairs of Shoes 1980 Són notables també les seves obres sobre tradicions místiques i l’estudi crític sobre el mite de la bella dorment About the Sleeping Beauty 1975

Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève

Estudià nàutica Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local Collaborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas Publicà també Blasco Ibáñez novelista 1963, obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular

Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat

Fou, amb Wesley Clair Mitchell, el creador del National Bureau of Economic Research , i junts posaren l’anàlisi estadística al primer pla de la ciència econòmica nord-americana La seva experiència com a director de recerques al NBER 1945-53 és recollida en el llibre The Frontiers of Economic Knowledge 1954 Altres llibres publicats són The business Cycle in a changing World 1969 i Reflections of an Economic Policy Maker 1975

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

Contemporani d’Isaïes, degué predicar durant el regnat d’Ezequies 728-699 aC En el llibre que porta el seu nom alternen dos reculls d’amenaces contra els abusos religiosos i socials amb dos reculls de promeses Dels quatre reculls, tots d’una gran vivacitat, el segon d’amenaces deu ésser d’una altra mà, bé que d’un contemporani de Miquees, i el segon de promeses és certament posterior

Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968

Fou fundada a Barcelona el 1978, tot i que durant els anys trenta havia existit una Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya Té la finalitat de defensar els interessos professionals dels seus membres, que en són una quarantena Organitza anualment a Barcelona la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, un certamen iniciat el 1952 per un antic Gremi de Llibreters de caràcter més generalista

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell