Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
riera de Marmellar
Riera
Afluent del riu de Foix per la dreta; neix dins el terme de Querol (Alt Camp), als vessants orientals del Montagut (962 m), que forma part de la serralada que separa el Penedès de les valls del Gaià.
Travessa el terme d’Aiguamúrcia pla de Manlleu i el del Montmell Marmellar, al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès terme de Castellví de la Marca canvia la direcció W-E i agafa la N-S Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu collector prop del poble de Castellet Castellet i la Gornal
Algar

Vista d'Algar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han contribuït a…
Guadassuar

Monument als llauradors de Guadassuar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta situat a la plana al·luvial a banda i banda del riu Magre, entre l’Alcúdia i Algemesí, i estès cap a ponent fins a les serres que separen la Ribera de la Canal de Navarrés, prop de Tous (alt de Pollet, 320 m alt.).
El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o vorassuarencs 24 m alt…
Oms
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres (600 m alt), drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d’Oms (afluent per la dreta de la Canta-rana, a Sant Amanç) i la de Montoriol (capçalera del Rard).
El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de…
Barraques
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem occidental de la comarca, fora ja de la vall del Palància; és separat d’aquesta per les costes d’Herragudo, que són el front de l’altiplà de Barraques, continuació vers el sud dels altiplans de l’Alt Millars.
El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d’estiu i, en part, és també cobert d’alzines i savines domina el secà, dedicat fonamentalment als cereals hom hi conrea també trepadella i patates Les terres són explotades gairebé sempre pels propietaris L’activitat ramadera és molt important destaca el bestiar oví La població ha minvat lentament durant el segle XX, fora de la dècada 1940-50, que augmentà fortament per contra, entre el 1950 i el 1965 el descens s’ha accelerat el 35% de minva El poble 185 h agl 2006 981 m alt és situat prop de la carretera de Sagunt a …
Cadaqués
Panoràmica de la badia i la vila de Cadaqués
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…
Pinós de Biure
Nom amb el qual també és conegut el poble de Sant Pau de Pinós, del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), situat al cim de la serra de Pinós (789 m alt.), que separa el Bages del Berguedà, entre les valls de Merlès, Gaià i Relat.
Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós
Sant Mori
El castell de Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i…
Campmany
Església de Santa Àgata, a Campmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Campmany, de 26,4 km 2 , s’estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del Llobregat d’Empordà, que el travessa de N a S Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació els més importants, afluents del Llobregat per l’esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà amb la riera de la Verneda, que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys A més del poble de Campmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i…
la Beguda Alta
Poble
Poble del municipi de Masquefa (Anoia) situat a 282 m d’altitud, al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels municipis de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat).
Hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada L’església està dedicada a la Immaculada Concepció Destaca la masia de Can Bac Fins el 28 d’agost de 2018 el poble era dividit en tres municipis de tres comarques diferents Masquefa Anoia, Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat i Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Una mancomunitat dels tres municipis gestionava conjuntament els serveis de la Beguda Alta