Resultats de la cerca
Es mostren 6897 resultats
Enrique Wisser
Història
Política
Polític alemany, dit el Coix
.
Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort
Richard Wilson
Pintura
Pintor gal·lès.
Residí a Itàlia 1750-57, on rebé la influència, entre altres, de CLorrain i FZuccarelli Tornà a Londres i es dedicà preferentment al paisatge, bé que conreà també el retrat El 1768 fou nomenat membre de la Royal Academy Cal esmentar-ne Villa Adriana , Vista d’Itàlia , Cim de Cader Idris , Paisatge amb riu tots a la National Gallery de Londres i Autoretrat National Portrait Gallery de Londres
Sergej Dmitrijevič Stanišev
Política
Polític búlgar.
Es formà en història, ciències polítiques i relacions internacionals L’any 2000 esdevingué membre del consell suprem del Partit Socialista i, el 2001, en fou nomenat president L’any 2005, el Parlament búlgar l’elegí nou primer ministre i, a l’agost del 2005, aconseguí un govern d’unitat nacional després d’un pacte entre el Moviment Nacional Simeó II i el Moviment pels Drets i les Llibertats
Pere Maria Cardona i Prieto
Història
Militar
Oficial de la marina de guerra espanyola.
El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà
Ignasi Carbó i Florensa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet En temps de l’exclaustració del 1835 tenia ordes majors Refugiat a la Riba, intentà sense èxit la restauració de l’orde a Poblet i a Santes Creus, tot i haver estat nomenat prior de Poblet 1847 Collaborà amb Antoni Maria Claret en la fundació dels claretians 1849 Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut
Domenico Capranica
Cristianisme
Eclesiàstic italià al servei de Martí V, Eugeni IV i Nicolau V.
Nomenat cardenal pel primer, exercí diverses missions diplomàtiques Nicolau V l’envià prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó per dissuadir-lo de continuar la campanya d’Itàlia amb aquest motiu escriví Italica constituenda ad Alfonsum Regem Fou rival d’Alfons de Borja del qual blasmà el nepotisme en el conclave que el féu papa Calixt III el 1455 El 1447 fundà a Roma el collegi Capranica per a nobles eclesiàstics
Frederic Capdevila i Miñano
Història
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes
Luigi Cadorna
Història
Militar
Mariscal italià, fill del general Raffaele Cadorna (1815-97), que tingué un paper destacat en les guerres del Risorgimento, de Crimea.
El 1914 fou nomenat cap de l’estat major i reorganitzà l’exèrcit El 1915, en entrar Itàlia a la Primera Guerra Mundial, dirigí el front d’Àustria deturà l’ofensiva austríaca al Trentino i ocupà Gorízia 1916 però, a causa de la desfeta al front de l’Isonzo batalla de Caporetto, 1917, fou traslladat al comitè interaliat a Versalles, i el 1918 es retirà de l’exèrcit
Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa
Història
Governador de València (1479-1503).
Coper de Joan II de Catalunya-Aragó 1467, li fou fidel en la guerra civil del Principat Participà en les campanyes del Rosselló 1472-73 i de Granada 1492 Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern
Ramon de Ribelles
Història
Alt funcionari reial.
Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó