Resultats de la cerca

Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca Al vessant meridional es troba la possessió de s' Alcadena , a la qual pertany aquesta muntanya

Situació Una vista de l’exterior de la casa des del costat de llevant El mur del costat sud-est, que és el que apareix a la foto apuntalat per un contrafort, és el que ofereix més interès amb un conjunt d’elements R Viladés Aquesta casa es troba situada enmig d’una ampla vall, voltada de les serres característiques del baix Berguedà, damunt un pujol, fit a fit de l’església de Santa Maria de Merola, al vessant dret de la riera de Merola, la qual discorre no pas gaire lluny Aquesta casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…

Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena a Olot 1982…

Professor honorari de la Universitat de Perpinyà i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha destacat per la recerca demolingüística a la Catalunya del Nord Fou fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC

Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents

Industrial taper, fou diputat a corts per la Bisbal Participà activament en la revolució de setembre del 1868, i aquell mateix any 1868 fou nomenat governador civil de Girona

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…