Resultats de la cerca

Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística…

Formà part de les categories inferiors del Saragossa i disputà un partit de Lliga amb el primer equip 1993 Després jugà al Balaguer i el Wigan Athletic 1995-2001, on es convertí en el primer jugador català que disputà un partit de la FA Cup 1995 i marcà un gol Migcampista, fou elegit millor jugador de la història del Wigan Després de militar en altres equips britànics, es retirà el 2007 al Swansea gallès, on feu de jugador entrenador Com a tècnic, aconseguí l’ascens del Swansea a la segona divisió anglesa 2008, el 2009 fitxà pel Wigan de la Premier League amb el qual guanyà la FA…

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’especialitzà en proves d’estil Entrenà amb Jordi Murio i, ja al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Natació, amb Miquel Torres Es consagrà el 1982, quan es proclamà campiona d’Espanya de 200 m papallona Posteriorment aconseguí una medalla de plata en 200 m esquena i una de bronze en 400 m estils En l’àmbit català fou diverses vegades campiona en aquestes mateixes tres proves individuals, a més dels relleus amb el seu club, en diferents edicions durant la dècada de 1980 En l’àmbit internacional, el seu major èxit fou una medalla d’or en 200…

Començà a competir l’any 1978 amb una Derbi Guanyà el I Critèrium Solo Moto, la Copa Júnior RFME a Calafat i la Copa Júnior RFME al Jarama 1978 El 1979 començà a pilotar en 250 cc Fou campió d’Espanya de resistència fins a 500 cc 1980, després d’haver guanyat les 12 Hores del Jarama i quedar segon en les 6 Hores del Calafat amb Carles Cardús Guanyà les Sèries Motociclistes F1 de Prototips i fou tercer en el Campionat d’Espanya de velocitat de 250 cc Guanyà les Sèries F1 de Siluetes i quedà tercer amb Juan Cano i Francisco Rico de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1984 Disputà el…

Rematadora, vestí la samarreta del CV Sant Cugat, l’Hispano Francès, el Bombers, el CV Santa Coloma i el RCD Espanyol Fou campiona d’Espanya amb el Sant Cugat 1981 i, amb l’Hispano Francès, guanyà la Copa de la Reina 1983 El 1987 fou designada millor jugadora de la Lliga i al final d’aquell any fitxà per l’Espanyol Guanyà dues Lligues 1988, 1991, dues Copes de la Reina 1990, 1992 i una Supercopa Jugà a l’Espanyol sis temporades, fins que el 1993 es retirà, coincidint amb la dissolució de l’equip Amb la selecció espanyola jugà campionats com l’Spring Cup i l’europeu, i participà…

S’inicià al CN Reus Ploms com a nedador, però la temporada 1943-44 s’integrà en el primer equip d’hoquei sobre patins que formà l’entitat, que s’estrenà guanyant el Campionat de Catalunya de segona divisió Fins la temporada 1949-50 jugà al Reus Ploms, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1946, i la següent fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1951, 1953 i un d’Espanya 1953 També jugà al Turó i al Creu Roja, equip en el qual es retirà el 1955 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1949 Ja retirat, entrenà una temporada el…

Especialitzada en braça, competí en l’àmbit internacional entre el 2000 i el 2008 Disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000, en els quals aconseguí la seva primera medalla d’or en la prova de 100 m braça Atenes 2004 –dues plates i un bronze–, i Pequín 2008 –un bronze–, després dels quals es retirà Guanyà sis medalles d’or als Campionats d’Europa 2001 i al Mundial 2003 en proves individuals i de relleus d’estil lliure i braça Establí cinc rècords del món, un dels quals en els 400 m lliure del Campionat del Món 2006, que significà la darrera medalla d’or aconseguida També…

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

Fou professional entre el 1944 i el 1956 Debutà com a independent i l’any següent fitxà per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, amb la qual guanyà dues etapes de la Vuelta a Espanya 1945 i la general del Circuit del Nord 1945 Amb l’equip de la Unió Esportiva de Sants guanyà una altra etapa de la Vuelta a Espanya 1946, el Trofeu Masferrer 1946, 1947, el Gran Premi de Pasqua 1947 i el Circuit de Getxo 1947 El 1947 aconseguí la segona posició a la Volta a Catalunya i la tercera en el Campionat d’Espanya de fons i d’escalada El 1948 s’integrà a l’equip Casa Galindo i guanyà quatre etapes de la Vuelta…

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i el 1983 passà al Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou tres cops campió d’Espanya i tres més campió del món sub-21 en vuit amb timoner 1978, dos sense timoner 1979 i quatre scull 1981 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà sis Campionats del Món 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1985 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en dos sense timoner, i de Los Angeles 1984, on…