Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
Berenguera I de Castella
Història
Reina de Castella i de Lleó.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu
Giulio Ciro Lepschy
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià.
Es llicencià en lletres clàssiques a la Universitat de Pisa 1957, on estudià filologia comparativa amb TBolelli És catedràtic d’italià a Reading, Anglaterra, del 1975 ençà S'identifica especialment amb l’estructuralisme europeu, en la tradició que va de Saussure a AMartinet És autor de La linguistica strutturale 1966, The Italian Language Today amb ALLepschy, 1977, Saggi di linguistica italiana 1978, Intorno a Saussure 1979, Nuovi saggi di linguistica italiana 1989, Sulla linguistica moderna 1989 i La linguistica del Novecento 1992 També edità A History of Linguistics 1994-98
Hermann Kesten
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal
George Alfred Brown
Història
Estadista britànic.
Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982
Petrus Alamire
Música
Copista, probablement d’origen alemany.
Quan s’installà a Flandes utilitzà el pseudònim amb què és conegut Fou el responsable de la realització de molts dels principals manuscrits de la polifonia francoflamenca que s’han conservat al llarg dels segles En copià un gran nombre per encàrrec de la regent dels Països Baixos Margarida d’Àustria, i per a l’emperador Carles V Moltes altres institucions, tant civils com eclesiàstiques, li feren encàrrecs També es dedicà a la venda d’instruments musicals Parallelament, treballà com a correu i espia, per exemple per al rei Enric VIII d’Anglaterra
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
Adolf Georg Wilhelm Busch
Música
Violinista alemany, germà de Fritz Busch.
Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin
Pere Nogués Solé

Pere Nogués Solé
ARXIU P. NOGUÉS
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Fou un dels primers catalans que intentà córrer a Europa els anys setanta Debutà a 18 anys amb un SEAT 1430 i es proclamà campió d’Espanya de Fórmula 1430 1976 Aquesta victòria li permeté anar a Anglaterra a prosseguir la trajectòria esportiva Guanyà la selecció de l’Escola Jim Russell 1977, la qual cosa li permeté córrer en Fórmula Ford el mateix any i en Fórmula 3 el següent Provà vehicles de Fórmula 2 El 1980, anà a córrer als Estats Units, on estigué dos anys, abans de retirar-se el 1983
José María de Orense-Milán de Aragón y Herrero
Història
Política
Polític.
Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política
Gottfried Semper
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme