Resultats de la cerca
Es mostren 7050 resultats
Elvira de Lara
Història
Comtessa regent d’Urgell (1209-20).
Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida
Vittorio De Sica
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader
John Davidson
Literatura
Escriptor escocès.
S'establí a Londres per tal de fer-se conèixer com a autor teatral amb l’obra Scaramouch in Naxos 1889 Però és a l’obra poètica, iniciada amb Fleet Street Eclogues 1893, on hi ha reflectits el seu intent renovador i la seva turmentada personalitat, que l’havia de portar al suïcidi Els seus altres llibres de poemes — Ballads and Songs 1894, New Ballads 1897 i The Last Ballad 1889, es mantenen dins la mateixa temàtica començada en el primer llibre En morir deixà inacabat el poema God and Mammon
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Vicent Tomàs Tarifa
Literatura catalana
Col·loquier i cronista.
Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755
Antoni Gual i Sanglada
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en teologia, estigué a Nàpols al servei del virrei Posteriorment fou canceller del bisbat de Mallorca i canonge 1644 Publicà, en castellà, un sermó Barcelona 1636, una traducció del toscà d’una obra piadosa València 1657 i poemes d’inspiració cultista La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo Nàpols 1639, Marte en la paz Palma 1646 i El ensayo de la muerte , romanç extens de tema religiós Palma 1650, 1765, 1812, Saragossa 1670 Deixà inèdita una obra de teatre en vers, de propòsit didàctic i apologètic, El pleito de María y fiestas de la concepción
Joan Baptista Artau i Girbau
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos, entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo En català escriví monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886, Lo casament de la noia, etc
,
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Joaquim Rubio Coll
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista, i tècnic.
Fou campió d’Espanya de velocitat 1911, 1915 i guanyà diverses competicions de pista en l’àmbit internacional, principalment a París Deixà la competició el 1926 i un any després començà a treballar com a auxiliar i massatgista Gestionà la trajectòria de ciclistes com José Cebrián i exercí de preparador als equips del FC Barcelona i el Neumáticos Galindo, on coincidí amb Miquel Poblet, ciclista que auxilià durant els anys posteriors Morí durant un viatge a França per treballar com a massatgista de Miquel Poblet en el Campionat del Món del 1958