Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
ravenissa blanca

Ravenissa blanca
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 25 a 50 cm d’alçària, de fulles inferiors lirades i fulles superiors oblongues i sinuades, de flors blanques amb la nervadura violada, arranjades en raïms, i de fruits en síliqua.
Es fa en conreus, a l’Europa sud-occidental
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
picardia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, de tiges prostrades o penjants, de fins a 70 cm de llargària, de fulles alternes, reniformes o semicirculars, lobulades i llargament peciolades, de flors liles, petites i axil·lars, i de fruits capsulars.
Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica
formi

Formi
Philippe Alès (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de rizoma carnós, de fulles basals ensiformes, llargues de 10 a 20 cm, de flors carmesines o grogues, sostingudes per un escap més llarg que les fulles, i de fruits en càpsula.
És natural de Nova Zelanda i forneix la fibra del mateix nom
violer groc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, llenyosa a la base, pelosa, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles alternes lanceolades, de flors grogues, sovint tacades de bru, disposades en raïms, i de fruits en síliqua.
És una planta de jardí rústica, oriünda de la regió egea
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
llentiscle
Llentiscle
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, d’1 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, primerament vermells i després negres.
És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls
lentibulariàcies
Botànica
Família de tubiflores que consta d’unes 300 espècies d’herbes pròpies d’aigües dolces o d’indrets molt humits, sovint insectívores, de fulles alternes o en roseta basal, de flors hermafrodites, pentàmeres, bilabiades i esperonades, i de fruits capsulars.
Els gèneres més importants són Pinguicula la pingüícula o viola d’aigua i Utricularia la utriculària
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar