Resultats de la cerca
Es mostren 4695 resultats
colorant azínic
Química
Nom genèric que hom dóna als colorants derivats de la fenazina.
El grup inclou, a més de la mauveïna , colorant d’interès històric, les safranines , les aposafranines, les indulines i la nigrosina, de gran ús industrial, el negre d’anilina, els blaus sòlids BL i GL per a llanes i una sèrie de colorants obtinguts per oxidació sobre la fibra i emprats en el tenyiment de pells i pèl
Revista Lul·liana
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a Barcelona (octubre del 1901-desembre del 1905) que es proposà com a tasca l’estudi i l’actualització del pensament de Ramon Llull.
Fundada i dirigida per Salvador Bové, hi collaboraren especialment Joan Avinyó i Joan Maura i Gelabert Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull
Tomás Rodríguez y Díaz Rubí
Història
Política
Teatre
Dramaturg i polític andalús.
Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860
Ignacio Rodríguez Galván
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romàntic mexicà.
Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838
Juli Amigues
Història
Literatura
Periodisme
Polític, periodista i literat.
Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française
Manuel Octavio Gómez
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic cubà.
Començà la seva carrera com a escriptor, periodista i crític cinematogràfic El 1968 es donà a conèixer internacionalment amb La primera carga al machete, fresc històric estèticament expressionista, al qual seguiren Los días del agua 1971, Ustedes tienen la palabra 1973, La tierra y el cielo 1977 i Una mujer, un hombre, una ciudad 1978 i Gallego 1987
Vasil Drumev
Literatura
Escriptor búlgar.
Des del 1884 fou metropolita de Târnovo Escriví Nešhastna familija ‘La família infeliç’, 1860, que tracta de la desgràcia del poble búlgar sota la dominació turca, i el drama històric Ivanku, ubijec't na Asenja I ‘Ivanko, assassí d’Asen’ I’, 1872, el primer exponent del renaixement cultural búlgar Fou redactor de la revista Periodičesko spisanije
Apol·linar d’Alexandria
Retòrica
Retòric cristià.
Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric
Josep Maria Roig Ferran
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Valls des de la seva creació l’any 1952 com a UD Aguilas Arribà al primer equip el 1953 i hi jugà fins el 1969, aquest any com a jugador entrenador Continuà al club com a entrenador fins el 1980 i, des del 1983, com a directiu L’any 2006 fou nomenat Històric del Bàsquet Català
Diari Català
Portada del primer número del Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo 1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics…
,