Resultats de la cerca

A 15 anys publicà la primera collecció de poemes, Na belykh ostrovakh ‘A les illes blanques’, 1910 De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” 1930 Kíev 1935, Leto ‘L’estiu’, 1936 La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960 Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista

De jove menà una vida d’aventura, fou mariner i, més tard, bàrman a Nova York En les seves primeres obres mostrava una gran cura del llenguatge Salt Water Balads, 1902, però encaminà la seva poesia vers el gènere narratiu, tot seguint la tradició de Chaucer The Widow in the Bye Street , 1913 The Everlasting Mercy , 1911, el seu poema més important Ha influït els joves poetes anglesos

Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Home combatiu, defensà, contra el racionalisme de JH Kellgren, un concepte de la poesia lliure, segons els models de Shakespeare i Goethe, que illustrà amb Passionerna ‘Les passions’, 1781 La seva obra més important, En kritik över Kritiker ‘Crítica de crítiques’, 1791-92, fou la llavor del vigorós moviment romàntic escandinau Morí a l’exili per defensar la llibertat d’expressió i publicació, així com la Revolució Francesa

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra

Ha publicat les novelles El informe Stein 1995 i El mensajero de Argel 2005 i diferents llibres de poesia, entre els quals Drakul lettre 1983, La naturaleza de las cosas 1987, La tumba etrusca 1991 i En el hangar vacio 1995 Ha donat a conèixer diversos volums dietarístics com La estación inmóvil 1990, Champán y sapos 1995 i Arsenal 1996 i s’estrenà com a poeta en català a Quartet 2002

La seva obra es caracteritzà per la riquesa anecdòtica i per un concepte optimista de l’activitat creadora Cal remarcar-ne les novelles Der Grosstyrann und das Gericht ‘El gran tirà i el tribunal’, 1935 i Am Himmel wie auf Erden ‘Al cel com a la terra’, 1940, els reculls de poesia Die Rose von Jericho ‘La rosa de Jericó’, 1936 i Dies irae 1945, i els llibres de viatges