Resultats de la cerca

Procedent d’una família d’aristòcrates polonesos expatriats de Lituània, visqué la infantesa i la joventut en la pobresa El 1966 es traslladà a Varsòvia, on estudià història, s’incorporà a l’oposició clandestina anticomunista, de la qual fou un actiu organitzador i editor clandestí En acabar els estudis 1977, s’incorporà a una empresa editorial i treballà com a mestre de 1981 a 1989 Vinculat a Solidarność a la regió de Masòvia, en declarar-se la llei marcial 1981 fou detingut i enviat a un camp d’internament Després de la caiguda del règim comunista i la instauració d’un sistema democràtic…

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor…

Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels directors de les dotze…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

El país va mantenir la confusió política arran de la dimissió del president, Mohamed Nasheed, el 2012 En aquest context, al febrer, l’antic president es va refugiar a l’ambaixada índia a Male' després que un tribunal va emetre una ordre d’arrest contra la seva persona, i en va sortir de nou un cop aquesta va quedar sense efecte, malgrat que els càrrecs van seguir pendents En les esperades eleccions del setembre, focalitzades en l’economia i el paper de l’islam a la societat, Nasheed va guanyar amb un 45% dels vots, seguit d’Abdulla Yameen 25%, germà de l’expresident autoritari Maumoon Abdul…

Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…

Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà 1983-2005, és professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona des del 1994 Ha publicat articles d’història i pedagogia S’inicià com a escriptor amb obres per a públic infantil i juvenil El secret del doctor Gibert 1981, Set gates de vida premi Lola Anglada 1986, Una troca embolicada 1988, Els ulls de l’aiguamoll 1993 i Momotaro & Dolly Doç 1997 Entre dos focs 1991, sobre la invasió francesa de Catalunya al segle XVII, i Procés a Anna Boixadós 1994, reeditat el 2022 amb el títol Judici a una bruixa catalana La història de…

Al mes de gener, el Govern va ordenar la detenció d'Abdullah Mohammed, president del Tribunal Suprem i antic ministre del règim autoritari del president Maumoon Gayoom, que va mantenir-se trenta anys al poder i va ser derrotat en les primeres eleccions democràtiques El president Nasheed va justificar aquesta ordre per les connexions del jutge amb l'antic règim que li impedien jutjar imparcialment els casos de corrupció Malgrat tot, la decisió de Nasheed va ser percebuda com un gest autoritari, i tant la judicatura com el seu propi vicepresident, Mohammed Waheed Hussain, van…