Resultats de la cerca
Es mostren 7106 resultats
Arsène Darmesteter
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a la Sorbona Autor de La vie des mots étudiée dans leur signification 1887 i del Dictionnare général de la langue française depuis le commencement du XVII siècle jusqu'à nos jours 1890-1900 amb Adolphe Hatzfeld D’ell pren nom una llei fonètica contrafinal
Louis Hautecoeur
Art
Historiador de l’art.
Conservador del Louvre 1938-40 i director 1940 i secretari general 1941-44 de belles arts a França, escriví Littérature et peinture en France du XVII e au XX e siècle 1963, Naissance, vie et mort des styles 1966 i L’artiste et son oeuvre 1972
Sant Bartomeu de Pins (Vilopriu)
Art romànic
El lloc de Pins és esmentat l’any 959 entre els alous del magnat Riculf La seva esglesiola és un edifici dels segles XVII o XVIII amb l’altar al costat de ponent Només la seva dedicació podria fer suposar que pot tenir un origen antic
Sceaux
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, al S de l’aglomeració de París.
És, sobretot, un centre residencial Antiga senyoria, conserva, enmig d’un gran parc, un castell segle XVII dissenyat per Perrault per encàrrec de Colbert, i que és actualment museu de l’Illa de França És coneguda la manufactura de porcellana, que hi fou fundada el 1749
La gala està en son punt
Literatura catalana
Comèdia paròdica anònima del segle XVII, en vers, de nom complet La famosa comèdia de la gala està en son punt.
Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic de degradació…
mohicà | mohicana
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup algonquí que ocupà fins al segle XVII l’actual estat de Nova York (EUA).
Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
Reforma
Música
Període de la història que comprèn el segle XVI i part del XVII, caracteritzat per la implantació de les esglésies protestants.
El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…
couplet
Música
En la música instrumental francesa dels segles XVII i XVIII, fragment de música entre dues repeticions del tema d’un rondeau.
N’hi ha bons exemples a les suites per a clavicèmbal de François Couperin
cavata
Música
En la música vocal del segle XVII i la primera meitat del XVIII, arioso situat al final d’un recitatiu llarg.
Especialment emprat en la cantata profana, també es poden trobar exemples d’aquest procediment recitatiu amb cavata en algunes de les cantates de JS Bach, malgrat que ell no utilitzés mai aquest terme