Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Salmanassar III
Història
Rei d’Assíria (858-824 aC).
Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes
Ramon de Saguàrdia i de Rocabertí
Història
Segon vescomte de Canet.
Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat
Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd
Història
Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46).
Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Abū Bakr ibn ‘Abd al-‘Azīz
Història
Rei de la taifa de València (1076-85).
De família amirīta era fill d’'Abd al-'Azīz i germà d’'Abd al-Malik, reis de València, es rebellà el 1076 contra el rei de Toledo al-Qādir, el qual havia destronat el seu germà el 1065, i aconseguí una independència de fet Hagué de posar-se, però, sota la protecció militar d’Alfons VI de Castella, al qual pagà tribut, i hagué de maniobrar diplomàticament amb els Banū Hūd de Saragossa per tal d’evitar l’annexió de València a llur regne A la seva mort, al-Qādir tornà a emparar-se de València 1086
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Abba Mari ben Mošé ben Yosef
Judaisme
Rabí, conegut també per N’Astruc de Lunèl.
De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una…
Carles Gassulla d’Ursino
Literatura
Escriptor en castellà.
Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà El amor peregrino València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de…
,
Juan Costa y Beltrán
Cronologia
Filosofia
Humanista i cronista.
Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609
Joan de Coloma i de Cardona
Història
Literatura catalana
Militar
Lloctinent de Sardenya (1570-77) i poeta.
Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens Presidí les corts del regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofraso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller, 1576 Madrid, 1586