Resultats de la cerca

Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford

Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, s’especialitzà en floret, encara que també competí en la modalitat de sabre En floret, es proclamà campiona de Catalunya 1999, 2000, 2002, 2003 i d’Espanya d’individual 2000, 2002 També fou campiona estatal universitària 2006 Amb la selecció espanyola júnior disputà els Campionats del Món 2001 i guanyà la medalla de bronze a la Copa del Món 1999 Es retirà l’any 2006 És àrbitra estatal d’espasa i floret, i autonòmic de sabre

Fundada l’any 1965 amb el nom d’Associació Angelus, pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intellectual a través d’activitats lúdiques i esportives L’any 1995 es convertí en fundació i adoptà el nom actual Disposa de seccions esportives d’esquí, bàsquet i futbol sala Utilitza les installacions del pavelló de Santa Eugènia i les pistes de l’Escola Eiximenis Entre els seus esportistes hi ha l’atleta Cristina Colón, campiona d’Espanya de 5000 m llisos i subcampiona de 3000 m el 2010

Membre del Tir Arc Olesa, s’inicià en la modalitat d’arc nu el 2001 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir de camp 2003, en el qual baté el rècord estatal de l’especialitat, i dos Campionats de Catalunya 2001, 2002 També fou campió d’Espanya 2002 i de Catalunya 2002, 2003 d’arc nu en sala S’adjudicà altres concursos, com el Trofeu Sant Sebastià o el Trofeu de Tardor Participà en alguna edició del Campionat d’Europa de tir amb arc El 2010 fundà el Club de Tir amb Arc Castellbisbal