Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
força de Lorentz
Física
Força total que actua sobre una càrrega elèctrica en el si d’un camp electromagnètic: F= q (E+v×B).
teloner | telonera
Dit de l’artista menys conegut que actua abans que un altre de més famós en un espectacle, recital, etc.
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb, i que és a l’origen de…
empresa privada
Economia
Empresa que és a la base del sistema d’economia capitalista, caracteritzada per la llibertat de l’empresari, la cerca del màxim benefici i el sotmetiment a les regles de la lliure competència.
En un principi l’empresa solia ésser propietat d’un sol individu, però ja a la fi del s XIX l’aplicació de costosos invents tecnològics féu necessària l’aportació de grans inversions i l’empresa es desenvolupà considerablement sota la forma jurídica de societat anònima La moderna gran empresa neix i es configura a través de la concentració de diverses societats, l’absorció d’unes per unes altres i la diversificació de la producció Els poders públics tendeixen a restringir a favor propi el domini de les empreses privades creant enfront d’aquestes un sector públic o semipúblic en el qual l’…
Joan Perelló i Ortega
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i empresari teatral.
Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català 1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873, Diners o la vida 1873, La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…
,
Pelagi I
Cristianisme
Papa (556-561).
Diaca de Roma, bon diplomàtic i teòleg, antiorigenista i oposat a la condemnació dels Tres Capítols qüestió dels Tres Capítols , escriví In defensionem Trium Capitulorum libri sex Apocrisiari del papa Vigili prop de JustiniàI, actuà després amb mà forta a Roma durant l’exili del dèbil Vigili Fet papa per ordre imperial, topà amb la resistència del clergat romà i, per acreditar-se, hagué de fer públicament una professió de fe a favor de Calcedònia, però no pogué evitar un cisma a Aquileia Des d’ell els papes hagueren de requerir la confirmació de l’elecció de part de la cort bizantina Deixà…
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí tots els…
Alicia Markova
Dansa i ball
Nom amb el qual és coneguda la ballarina anglesa Lilian Alicia Marks.
Estudià amb Serafina Astafieva Formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1925-29 i fou prima ballerina del Vic-Wells Ballet actualment Royal Ballet, del qual el 1973 obtingué el càrrec de governadora en 1931-35, any que cofundà la companyia Markova-Dolin, en la qual actuà sovint i que esdevingué posteriorment el London Festival Ballet Es retirà el 1962 i posteriorment es dedicà a l’ensenyament en 1963-69 dirigí el New York Metropolitan Opera Ballet Destacà, entre d’altres, a Pétrouchka , Giselle i La boutique fantasque El 1927 es presentà al Liceu de Barcelona El 1963 fou creada Dama de l’…
Beatriu de Lloria i Lancia
Història
Filla de Roger de Lloria.
Educada a València, on s’havia traslladat vers el 1291 Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica 1298 Vídua 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d’Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills 1327 Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria Testà a València el 1334
Miró I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça.
Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947