Resultats de la cerca

Comandat pel capità Archibald Dickson, salpà del port d’Alacant el 28 de març de 1939 i arribà al de Mers-el-Kébir, a pocs kilòmetres d’Orà, al vespre del dia següent, després de desviar-se per a evitar l’aviació franquista Mesos després del desembarcament de dones i infants, els homes foren internats en camps de treball per a construir el ferrocarril transsaharià L’operació Stanbrook fou la darrera fugida massiva dels exiliats republicans per mar a la fi de la Guerra Civil Espanyola El 2014, entitats cíviques organitzaren un homenatge als refugiats amb la rèplica del periple

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

Competí entre el 1935 i el 1947 Resident a Sant Andreu de la Barca, guanyà diversos torneigs de Catalunya i formà part de la selecció catalana en diverses edicions dels Campionats d’Espanya Debutà a la Vuelta a Espanya 1935 El seu primer triomf arribà el 1939, quan guanyà la Volta a Aragó i el Campionat d’Espanya de fons El 1940 guanyà el Trofeu Masferrer i l’any següent la Volta Ciclista a Catalunya 1941, a les files del Futbol Club Barcelona Aconseguí victòries de la Vuelta a Espanya 1941, 1942, 1946 El 1946 defensà els colors del Galindo-Tabey

Començà jugant al Club Deportivo Hernan durant la dècada de 1950 i arribà a ser el capità de l’equip que el 1959 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya, del Trofeu Hernan, del Trofeu Debechade i del Trofeu Herbol El 1962 marxà al Picadero, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 i la Copa d’Espanya 1965 Formà part de la selecció catalana Com a entrenador, fou tècnic del Club Natació Badalona Durant la dècada de 1970 també fou president del Collegi de Preparadors i del Collegi d’Entrenadors de la Federació Catalana de Voleibol

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

Sòcia del Club Muntanyenc Terrassa, feu les seves primeres exploracions a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac Sòcia del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, amb Josep M Torras Homet ha portat a terme bona part de les exploracions espeleològiques En la primera exploració, arribà al fons dels Pouetons de les Agulles, a Montserrat 1955, baixà la gatonera vertical de l’avenc dels Llambrics, al Garraf, i també l’avenc de la Ferla Fou la primera a passar la gatonera del Pou d’en Xarello que porta el seu nom, a l’avenc de l’Esquerrà 1956

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Linebacker exterior, debutà a la Lliga universitària dels Estats Units NCAA amb els Huskies de Connecticut També jugà a l’NFL amb els New England Patriots 1988-89 i els Indianapolis Colts 1989 Fitxà pels Barcelona Dragons, amb els quals jugà quatre temporades 1991-93, 1995-97 i guanyà la World Bowl 1997 Fou el jugador dels Dragons que feu més sacs de la història del club 16, i arribà a capità de l’equip També fou reserva dels Dallas Cowboys i dels New York Jets, i entrenà l’equip de la Universitat de New Haven

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Després de passar per diversos equips francesos arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1996-97 Jugà com a defensa blaugrana 42 partits i guanyà la Supercopa d’Espanya 1996, la Copa del Rei 1997 i la Recopa d’Europa 1997 Després jugà a l’Olympique de Marsella 1997-99, a l’Inter de Milà 1999-2001 i al Manchester United 2001-03 Fou internacional en 97 partits i campió del món 1998 i de l’Eurocopa 2000 Un cop retirat, fou entrenador del Girondins de Bordeus 2008-10 i des del 2010 de la selecció francesa