Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Enric Frère
Escultura
Pintura
Teatre
Professor de castellà, escultor i pintor.
Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956
Bartomeu-Tomàs Coromina i Subirà
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845
Jaume Clavell i Nogueras
Escultura
Escultor.
De família de fusters S'inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i evolucionà cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Brâncuşi, però de religiosa espiritualitat És autor d’algunes escultures monumentals, entre les quals destaquen l’homenatge a Joan Maragall i la figura de sant Pere, a Argentona Participà també en la decoració de Montserrat Estudiós de les arts populars i, especialment, de la ceràmica, tingué un paper decisiu en la fundació del Museu del Càntir d’Argentona, el 1975
Emilio dei Cavalieri
Música
Compositor italià.
Exercí com a organista a San Marcello, de Roma 1578-84, i el 1588 fou nomenat intendent de les arts per Ferran I de Mèdici a Florència, on es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo , estrenada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando , molt allunyada de l' oratori clàssic
Jean Cassou
Literatura francesa
Escriptor francès.
Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960
Josep Hurtuna i Giralt
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974
Enric Huguet i Muixí
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i cartellista.
S’inicià treballant vidrieres artístiques Estudià amb Francesc Labarta Des del 1955 treballà independent, especialment dedicat al disseny gràfic d’empresa i al de productes farmacèutics Professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana 1963, el seu grafisme, simplificat i ben construït, eludeix complexitats visuals per tal d’assolir en les formes planes i el contrast cromàtic una força comunicativa especial El 1961 fou un dels fundadors de l’ADG – FAD Associació de dissenyadors gràfics del Foment de les Arts Decoratives
Artur Heras i Sanz
Pintura
Pintor.
Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla
Esteve Desprat i de Gaiolà
Història
Política
Metge i polític.
Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833
Pau Cenedo
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Participà amb diverses poesies en castellà en un certamen en honor de la Immaculada Concepció, que es publicaren en el recull del concurs València 1665, i en la justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois València 1668 Sembla que, de jove, posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús, i que escriví comèdies que s’arribaren a representar