Resultats de la cerca
Es mostren 17485 resultats
suplement
Periodisme
Publicació annexa a una altra, que pot ésser periòdica (un diari, per exemple, amb suplement literari, econòmic, esportiu, etc), o no, com una enciclopèdia, un estudi monogràfic, amb ampliació de certs temes o dades i notes de caràcter complementari.
En ambdós casos es pot editar juntament amb la publicació de la qual depèn o bé per separat
Vallforners
Masia
Masia del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), a l’E del terme, al peu del pla de la Calma, al fondal de Vallforners, drenat per la riera de Vallforners, capçalera de la riera de Cànoves.
L’edifici és del s XVIII, bé que el lloc és esmentat ja als s XI i XII
líquid de Zenker
Biologia
Líquid resultant de la barreja de sublimat (Cl2Mg), àcid acètic i líquid de Müller (bicromat potàssic i sulfat sòdic).
És el fixador histològic per excellència fixa molt bé el teixit conjuntiu i permet de fer excellents coloracions
cardot
Cardot
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, amb fulles sinuades o pinnatífides de marge espinós, i capítols solitaris o en grups, de flors tubulars hermafrodites.
Generalment és ruderal, o creix en vores de camins, etc, bé que hi ha algunes espècies d’aiguamoll
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
umland
Geografia
Política
Àrea entorn de la ciutat, influïda per ella en el sentit econòmic, cultural i polític.
Té, doncs, el sentit de rerepaís urbà, bé que abans fou emprat en el sentit general d’aquest mot
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
filera
A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
sulfat de ferro
Química
Tecnologia
Sal que es presenta en forma de cristalls verds i és obtinguda per acció de l’àcid sulfúric damunt el ferro.
És emprat, sol o bé combinat sota la forma de sulfat doble, com a reductor És anomenat vidriol verd
herba de Sant Jaume
Herba de Sant Jaume
Richard Spellenberg (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
És comuna a una gran part d’Europa, bé que als Països Catalans només es fa a la muntanya