Resultats de la cerca

S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…

Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…

La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…

La tendència a anomenar valencià i llengua valenciana el català parlat al País Valencià s’estén progressivament al llarg del s XV la nova designació ja datada el 1414 alterna amb les tradicionals de romanç, pla i català , sense mai adquirir, però, un sentit que contraposés la parla local a la del Principat i a la de les Illes Antoni Canals abans 1395 havia enfrontat “nostra volguda llengua valenciana” a la “llengua catalana” tanmateix, els texts de Canals no presenten cap particularisme lèxic, morfològic o sintàctic que els diferenciï d’escrits contemporanis procedents de qualsevol altre lloc…

Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…

Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’occidental, cosa que…

Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta corona i sembla que devia…

Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’…

Situació Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG796208 S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Puigdemàger Inicialment, tingué…

Situació Vista del mur occidental, l’únic que resta en peu J Marni Fortificació i restes d’un conjunt d’habitatges situats a l’extrem de la carena d’una petita serra que s’estén a l’est de la vall de Rocamora S’hi albira una àmplia panoràmica, sobre la torre del campanar o abans del castell d’Argençola, sobre d’altres pobles del voltant i fins a la serra de Montserrat JBM En arribar a Argençola, venint d’Igualada, cal seguir la carretera que surt a mà dreta Uns centenars de metres més enllà, després d’una baixada, hi ha una bifurcació cal agafar la pista de la dreta Quan s’arriba a les…