Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
catalanisme
Catalanisme. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Barcelona, 1906
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…
Tetuan
Ciutat
Capital de la província de Tetuan, Marroc.
Situada a lariba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric…
Zwickau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Important centre industrial a la riba del Mulde, en una rica conca hullera, té indústries de l’automòbil, de construcció de tractors i de maquinària en general, químiques, del paper i tèxtils llana i cotó Fundada al s XI, atenyé una gran prosperitat comercial als s XV i XVI Hi tingué inici el moviment anabaptista, per obra dels anomenats profetes de Zwickau Seu episcopal evangèlica, s’hi destaca la Marienkirche, del s XIII convertida en catedral el 1935, que fou refeta en estil gòtic tardà els s XV-XVI
Adolf Marsillach i Costa
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de laRiba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona…
San Mauro Torinese
Localitat
Localitat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, situada a la riba dreta del Po, als peus de la Collina torinesa.
Sala Consilina
Localitat
Localitat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada al Vallo di Diano, a la riba dreta del riu Tanagro.
O Rosal
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la riba dreta del Miño, prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic.
Agricultura, pesca i explotació forestal
Montehermoso
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la riba N del riu Alagón, al NW de la ciutat de Plasencia.
L’agricultura és encara una activitat preponderant, on a més del cultius tradicionals de secà, hi tenen importància els de regadiu cotó, tabac, blat de moro i pebrot Hi ha certa ramaderia
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns…