Resultats de la cerca

Fou terratinent a Castellrosselló i la seva vocació per l’arqueologia i la història es posà de manifest vers el final de la seva vida Sense cap mena de dubte, l’entorn social de la seva família i el fet d’haver tingut una sòlida formació, afavoriren aquesta vocació tardana Des del 1886, a més, esdevingué membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Tingué la sort de ser propietari —al mas Codina— d’un terreny que guardava els vestigis de l’antic emplaçament de Ruscino, una vila preromana i romana a la qual el Rosselló deu el seu nom Malgrat haver estat citat…

Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…

Fill de l’escriptor i director del Banc de Catalunya a París Joan Pérez i Jorba Fou director de la brigada econòmica de la policia francesa Dedicat, en francès, a la novella policíaca amb el pseudònim de Julien Clay , el 1966 guanyà el Grand Prix du Quai des Orfèvres amb el seu llibre Du sang sur le grand livre

S’inicià en el periodisme i conreà el conte i la novella, però destacà sobretot com a autor de comèdies i de vodevils, on desenvolupà l’humor i la sàtira L’anglais tel qu’on le parle 1899, Triplepatte 1905, Petit Café 1911, Jules, Juliette et Julien 1929, etc És fill seu l’escriptor  Jean-Jacques Bernard

La problemàtica política del seu país constitueix la temàtica principal de la seva obra, en la qual combat el cabdillatge militar Fou un dels grans doctrinaris del liberalisme Escriví Capítulos que se le olvidaron a Cervantes 1882, que és una de les millors imitacions del Quixot, Las Catilinarias 1880, El espectador 1886 i Geometría moral 1902

És considerada la primera acadèmia d’art regularment constituïda i legalment reconeguda Tingué atribucions que excedien el simple ensenyament, com la tutela del patrimoni artístic i una funció consultiva A partir del 1706 organitzà exposi cions de pintura Membres importants de l’acadèmia foren Niccolini, Paul Delaroche, Marià Fortuny, Gérard, Ingres, Bertel Thorvaldsen, Viollet-le-Duc, etc

L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x

En el decenni de 1950-60 els arquitectes seguidors del racionalisme de Mies van der Rohe i de Le Corbusier, esdevinguts capdavanters d’aquest moviment, deixaren sense revestir els materials i les conduccions exteriors conrearen també un sever formalisme formes massisses, una nova illuminació, etc, que donà un aspecte funcional aviat internacionalitzat i relacionat amb l’informalisme pictòric

Són remarcables els seus llibres de records De Montmartre au Quartier Latin, 1927 Bohème d’artiste, 1946 Interessat per la vida bohèmia de les grans ciutats Barcelona, per exemple, escriví nombroses novelles Jesús la Caille , 1914 L’équipe , 1919 L’homme traqué , 1922 Perversité , 1925 Cal esmentar-ne també les biografies novellades Le roman de François Villon, 1926

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878